Opinió

Viure sense tu

Llegir

El fracàs escolar de petits s'arrossega de per vida,
si més no en els rànquings internacionals

Què voldràs ser quan siguis gran? La pre­gunta que ens fan quan som petits, l'ha res­post l'informe PISA d'adults. Sag­nant. El fracàs esco­lar de petits s'arros­sega de per vida, si més no als rànquings inter­na­ci­o­nals, als de l'OCDE i als del sur­sum­corda. Les prin­ci­pals eines per anar per la vida, lle­gir i comp­tar, ens situen a la cua. I no deu ser fàcil tro­bar la fórmula cor­rec­tora. Minis­teri, con­se­lle­ria, la Fun­dació Bofill, i altres orga­nis­mes i ins­ti­tu­ci­ons hi donen vol­tes. Amb la ban­dera de la lluita con­tra el fracàs esco­lar es bas­tei­xen lleis que tenen més càrrega ideològica que pedagògica, i que van fent un ermot del que hau­ria de ser un poten­cial jardí. Per­do­neu l'exem­ple del que hauríem de ser, però l'he man­lle­vat de San­ti­ago Rusiñol. D'una dedi­catòria al lli­bre d'honor del Cen­tre de Lec­tura de Reus, l'any 1901. D'una part d'aquests autògrafs il·lus­tres, se'n va fer una expo­sició el 2009, coin­ci­dint amb el 150è ani­ver­sari d'aquesta ins­ti­tució, que ha rebut un dels Pre­mis Naci­o­nals de Cul­tura. Els pre­mis els van lliu­rar al Saló del Tinell de Bar­ce­lona el mateix dia que havien trans­cen­dit les dades de l'informe PIAAC, el pro­grama d'ava­lu­ació de com­petències. Entre els deu pre­mi­ats hi ha escrip­tors com Imma Monsó, Edu­ardo Men­doza i Josep Ramo­neda, i el gruix de lec­tors que esti­mula des de la seva potent bibli­o­teca, i acti­vi­tat cul­tu­ral, el Cen­tre de Lec­tura. Que deu ser la manera de reconèixer la feina dels que miren de cor­re­gir les tendències de la incom­prensió adulta. Entre les llo­an­ces cen­tenàries de polítics, escrip­tors, i artis­tes, que recull el Cen­tre de Lec­tura, n'hi ha de totes con­di­ci­ons. L'empe­ra­dor del Paral·lel, Ale­jan­dro Ler­roux, par­lava de l'eman­ci­pació del poble, perquè ins­truir-se “es apar­tarse de Dios, tirano de todos los tiem­pos; y del amo, explo­ta­dor de todas las gene­ra­ci­o­nes”. Aquesta m'ha fet pen­sar en el mossèn de Medinyà Modest Prats, que aler­tava del risc que la lec­tura es con­vertís en una acti­vi­tat reser­vada a unes elits cul­tu­rals reduïdes. I fins i tot detec­tava una acti­tud de mor­bosa delec­tació en aquells que fan ser­vir un to de der­rota ine­xo­ra­ble quan pro­nos­ti­quen el futur: la mor­bo­si­tat de “saber-se cul­tes en un món d'incul­tes”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.