Plató a la caverna del Facebook

El diàleg i la dis­cussió ens per­me­ten avançar en conei­xe­ments i sobre­tot enri­quir-nos amb altres parers, dife­rents de la nos­tra per­cepció per­so­nal o ideològica. Segons els Diàlegs de Plató, les dis­cus­si­ons més enri­qui­do­res són amb els que no com­par­tei­xen, par­ci­al­ment o total­ment, els cri­te­ris pro­pis. El cibe­res­pai ens pro­por­ci­ona noves caver­nes, seguint els mites platònics, on podem esten­dre la dis­cussió sobre l'actu­a­li­tat amb amics, cone­guts o salu­dats vir­tu­als. Així amb el Face­book, és habi­tual man­te­nir con­ver­ses polítiques amb amics que no estal­vien crítiques als polítics en gene­ral, i en espe­cial als dels equips de govern.

Dar­re­ra­ment, bona part d'aques­tes dis­cus­si­ons, amb un bon amic, la vàrem tenir sobre l'acord de finançament pac­tat entre els governs català i espa­nyol. Si les coin­cidències ideològiques en gene­ral són llu­nya­nes, en par­ti­cu­lar en aquest tema hem arri­bat a les antípodes. A banda de les con­si­de­ra­ci­ons econòmiques que s'han rei­te­rat aquests dar­rers dies, el vis­ti­plau dels ope­ra­dors econòmics i l'apro­vació de la majo­ria par­la­mentària, hi ha altres refe­rents a tenir en compte, per esbri­nar sobre la bon­dat de l'acord. El gruix de les crítiques pro­ve­nen del retard, que per sí no és incom­pli­ment, i de la quan­ti­tat, que és la més impor­tant amb diferència de les que històrica­ment ha rebut el nos­tre país. L'ori­gen par­ti­dista de les crítiques coin­ci­deix amb el feble argu­men­tari dels seus emis­sors. Els dos grans par­tits de l'opo­sició, que ja havien anun­ciat la seva nega­tiva a tot tipus d'acord, men­tre que a uns els sem­bla que és una misèria, per als altres mereix la con­si­de­ració d'un excés que l'Estat no podrà assu­mir. I men­tres­tant les comu­ni­tats autònomes que s'havien afe­git a les crítiques, mol­tes vega­des de forma cavernícola, sense el sen­tit platònic de l'expressió, ara fan cua dar­rere dels cata­lans per acon­se­guir un tracte simi­lar.

Els grans opo­si­tors a l'acord han rebut la notícia amb el pas can­viat, han cor­re­gut a con­sul­tar els seus refe­rents de capçalera que, des­bor­dats per la rea­li­tat, han recor­re­gut a maxi­mit­zar unes aspi­ra­ci­ons, con­cert econòmic, que ni s'havien plan­te­jat mai com a eixos de nego­ci­ació, i ells matei­xos s'havien encar­re­gat de podar quan tocava amb l'apro­vació de l'Esta­tut. Per això, més enllà de la intuïció econòmica, crec que l'acord per al finançament del país és bo. El país ha asso­lit un reco­nei­xe­ment que alguns només poden intuir des de les ombres de la caverna del peix al cove.