Opinió

Un octubre tensionat

No hi ha possible marxa enrere perquè el model autonòmic està esgotat i el federal és una utopia a causa de la cultura política ‘mesetària'

Fa uns dies vaig coin­ci­dir en una tertúlia amb la dipu­tada Marta Pas­cal (CiU), qui també és pre­si­denta de la JNC. “Quan el pro­to­col es con­ver­teix en un pro­blema, vol dir que hi ha molta tensió entre ins­ti­tu­ci­ons”, va etzi­bar a mig dis­curs. Diagnòstic encer­tat. La tensió que es viu entre els màxims repre­sen­tants de Cata­lu­nya i de l'Estat espa­nyol aflora més que mai, toca l'epi­der­mis més fràgil, genera urticària. No només hi ha ver­bor­rea política –que es podria ins­criure en el sim­ple tac­tisme elec­to­ra­lista a què juguen els apa­re­lla­dors (pre­pa­rem-nos, que ara vénen les euro­pees!)–, sinó que hi ha volun­tat de demos­trar que aquest ball de decla­ra­ci­ons va més enllà. Té més fons.

Els actes són més impor­tants que les parau­les. De fet, les parau­les se les emporta el vent, els bufa­ruts de la rabi­osa actu­a­li­tat. Però, la plan­tada del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Artur Mas a la vice­pre­si­denta de l'exe­cu­tiu esta­tal, Soraya Sáenz de San­ta­maría, durant l'entrega de les meda­lles d'honor de Foment del Tre­ball que­darà immor­ta­lit­zada (Juan Rosell i Joa­quim Gay de Mon­tellà, pre­neu-ne nota), així com també la xocada de mans gèlida de Mas amb Mari­ano Rajoy en els pro­legòmens del Fòrum Econòmic del Medi­ter­rani, i la poste­rior fugida del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Les ten­si­ons pro­to­col·làries avi­sen que Madrid comença a tenir por. De fet, fins ara s'havien dis­tret abo­nant la cul­tura de la por i situ­ant, de totes les mane­res pos­si­bles, un futur estat català fora de l'entra­mat comu­ni­tari. No obs­tant, ja no n'hi ha prou: ara comença a ser l'hora de demos­trar qui mana, de veure qui la té més grossa –per­me­tin-me la vul­ga­ri­tat.

Fets ho són les impo­si­ci­ons del pro­to­col, així com també l'ofec pres­su­pos­tari i el fet que l'exe­cució de les inver­si­ons reals de Madrid a Cata­lu­nya, en el pri­mer mig any de 2013, és del 30% quan la mit­jana autonòmica és del 46,2% (som la quarta comu­ni­tat per la cua). Davant d'aquesta situ­ació, amb una Gene­ra­li­tat que està en fallida, és evi­dent que la relació entre Gene­ra­li­tat i govern espa­nyol ha arri­bat en un atzu­cac. No hi ha pos­si­ble marxa enrere, com ja vol­drien alguns, perquè el model autonòmic està esgo­tat i el fede­ral és una uto­pia, a causa de la cul­tura política mesetària i les con­ti­nu­a­des tan­ca­des de porta del PP al PSOE. De fet, el líder soci­a­lista Pere Navarro ja ho ha com­pro­vat a la seva pròpia pell, tot i que això, no l'ha por­tat a afe­gir-se al sec­tor “con­sul­tista”, pre­nent pres­tada una expressió del repu­blicà Oriol Jun­que­ras.

Ara mateix, que­dar-se amb el model autonòmic, per refor­mat que pogués ser, suposa avançar cap a la resi­du­a­lit­zació del país –la luci­desa de Pujol, en escena–. Sobre­tot, perquè l'erosió eco­no­mi­co­política de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes d'aquests últims temps ha estat tan evi­dent que el país difícil­ment podrà man­te­nir-se com a motor d'una Espa­nya que no vol assu­mir els seus errors: no hi ha més cec que aquell qui no vol veure. Això, sumat a la lami­nació d'alguns aspec­tes genuïns que per­me­tien garan­tir la sin­gu­la­ri­tat cul­tu­ral i lingüística del Prin­ci­pat, com ara el reei­xit model d'immersió lingüística i el con­trol propi que hi havia del currículum esco­lar.

L'Espa­nya del PP no és atrac­tiva per a milers de cata­lans que ja saben que l'única sor­tida és votar. I el que més evi­den­cia aquesta deriva és que ja no només són cata­lans de bar­re­tina i espar­de­nyes de set vetes els qui dema­nen ser con­sul­tats. El movi­ment dels con­sul­tis­tes ja és trans­ver­sal, fins i tot s'expressa en cas­tellà: a ini­cis del mes pas­sat va pre­sen­tar-se Súmate, un nou actor de la galàxia sobi­ra­nista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia