Opinió

Un mantra perillós

En aquest sistema neoliberal globalitzat les persones són valorades únicament pel benefici que produeixen

“El bene­fici és l'únic que compta.” Aquest man­tra és l'ori­gen dels nos­tres mals. Quan el bene­fici és l'únic que compta, s'hi val tot per acon­se­guir-lo, fins i tot vul­ne­rar els prin­ci­pis bàsics de l'ètica de les orga­nit­za­ci­ons. El pro­blema no rau en el bene­fici, sinó en la visió que hi ha del bene­fici. S'entén com a bene­fici mate­rial, ren­di­ment econòmic, de manera que tot s'hi val per asso­lir-lo amb el mínim cost pos­si­ble. Tots els col·lec­tius patei­xen aquesta filo­so­fia des­truc­tiva que acaba con­ver­tint l'ésser humà en una pura màquina de tre­ba­llar, en una matèria mer­can­til, però espe­ci­al­ment els joves que s'incor­po­ren al mer­cat labo­ral, o que tenen la sort d'incor­po­rar-s'hi.

Com que el bene­fici és l'únic que compta, se'ls paguen sous de misèria, perquè si poden fer la feina per la mei­tat del cost que la feien els seus pares a la seva edat, hi ha més guanys per a l'empresa. Si es quei­xen o es revol­ten, no hi ha pro­blema, perquè hi ha una llista immensa de can­di­dats que espe­ren un sou de misèria per poder sufra­gar els seus petits som­nis. L'eman­ci­pació ni es plan­teja. Això obre la porta a tota mena d'explo­ta­ci­ons que, encara que s'ano­me­nin amb l'eufe­misme de tre­balls, no dei­xen de ser for­mes d'explo­tació del talent i de les for­ces que tenen com a con­seqüència final la desil·lusió de les joves gene­ra­ci­ons, les que jus­ta­ment hauríem de ser capaços d'entu­si­as­mar. Com que el bene­fici és l'únic que compta, es poden allar­gar les jor­na­des de tre­ball i car­re­gar de feina els tre­ba­lla­dors amb acti­vi­tats a casa, perquè d'aquesta manera ren­dei­xen més amb el mateix salari. La crisi és el gran pre­text, però també el clima labo­ral que l'embol­ca­lla. Aquest prin­cipi està molt estès i legi­tima pràcti­ques que vul­ne­ren drets bàsics com l'equi­tat, la trans­parència, la res­pon­sa­bi­li­tat social i la cura del medi ambi­ent. Com que el bene­fici és l'únic que compta, es poden eme­tre pro­gra­mes tele­vi­sius i radiofònics que insul­ten la intel·ligència humana i mal­me­ten la con­vivència, però que des­per­ten unes grans quo­tes d'audiència i publi­ci­tat. S'embrut el clima polític i social, i es fa més difícil la con­vivència i des­fer tòpics i pre­ju­di­cis, però l'emis­sor s'enri­queix, perquè l'exa­brupte i la bes­ti­esa venen i fan créixer l'audiència. Com que el bene­fici és el que compta, es poden des­lo­ca­lit­zar les grans empre­ses i ope­rar en països en via de desen­vo­lu­pa­ment o bé en para­di­sos jurídics on és pos­si­ble explo­tar i mal pagar sense que ningú hi fiqui el nas, perquè no hi ha regu­lació de drets, ni defensa de la dig­ni­tat humana. Les empre­ses que volen com­pe­tir es veuen obli­ga­des a mar­xar perquè poden ela­bo­rar els pro­duc­tes a baix cost i ven­dre'ls a tot el món. Quan el bene­fici és l'únic que compta, la natu­ra­lesa deixa de ser un espai objecte de res­pecte i es con­ver­teix en una gran reserva indus­trial que es pot explo­tar indis­cri­mi­na­da­ment per extreure'n tota l'ener­gia pos­si­ble fins que la mame­lla quedi eixuta.

Aquest man­tra és la ver­ta­dera causa dels nos­tres mals. Poden les orga­nit­za­ci­ons optar per una altra lògica quan el sis­tema és darwi­nista? Podem espe­rar que siguin res­pon­sa­bles soci­al­ment i ecològica­ment, quan la com­petència és desi­gual? En aquest sis­tema neo­li­be­ral glo­ba­lit­zat les per­so­nes són valo­ra­des única­ment pel bene­fici que pro­du­ei­xen, la qual cosa genera una gran exclusió, perquè els qui ja no poden gene­rar bene­fi­cis o bé no n'han pogut gene­rar mai són objecte de dis­cri­mi­nació. El bene­fici compta, però no pot ser que sigui l'únic que compti. També compta el benes­tar men­tal i emo­ci­o­nal de les per­so­nes. Cal una regu­lació de caràcter glo­bal, una ètica mun­dial que pugui neu­tra­lit­zar aquest man­tra i que garan­teixi els drets de totes les per­so­nes, inde­pen­dent­ment del lloc on siguin i el país on tre­ba­llin. Només una ètica de caràcter glo­bal pot posar límits a la vora­ci­tat d'aquest man­tra i als efec­tes per­ver­sos que té.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia