Fer país

S'ha fet servir moltes vegades l'expressió, però hi ha gent que la practica i la practica amb els fets. Hi pensava divendres després d'un concert de primera, de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. La Simfònica són La Principal de la Bisbal i la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, que dirigeix el mestre Cassú. Al darrere hi ha també Jaume Lleixà, coordinador artístic de l'Orquestra de Cadaqués. Aquest any han enregistrat i han ofert amb un gran èxit de públic Llegendes del musical. Hi han contribuït les veus de Cris Juanico, que repetia com a crooner, i la sorprenent Beth, que va emocionar amb una veu clara i potent i una dicció excel·lent. De les gales i els enregistraments, n'han parlat companys més preparats, però el que voldria destacar és que al darrere de tot plegat t'hi trobes els Lagares. La mà d'en Narcís, el fundador de Metalquimia, s'hi nota i ho va deixar clar el director quan en els bisos van interpretar Catalanitat, l'obra de Valentí Miserachs. I al costat d'en Narcís, el seu fill del mateix nom i el que va donar la cara a l'escenari, Josep Lagares, el director general d'una empresa gironina que exporta i exporta molt. Ho fa, perquè treballa molt i treballa bé. I per això parlo d'exemple. Perquè Metalquimia, de moltes maneres, treballa pel país. No només perquè innova i crea llocs de treball, sinó perquè fa mecenatge en el món de la cultura. Veure joves músics de 16 a 20 anys al cantó dels veterans de la Principal, feia goig. Però tot això requereix molta feina i val molts diners. Josep Lagares, que també es va involucrar a fons amb el Fòrum Impulsa perquè es va creure que des de Girona es pot canviar el món, va acabar amb un emotiu “Visca Catalunya!” el seu discurs, impregnat d'aquesta catalanitat tan nostrada, la d'anar per feina. Va insistir que els dos grans motors del progrés són la creativació, un invent seu que vol dir aplicar la creativitat a innovar, i la globalització. I va concretar que aquests ingredients conformen un cercle virtuós que es retroalimenta per oferir les millors solucions als grans reptes. No va amagar que en tenim, de reptes: socials, culturals, de país, però només en temps de reptes sorgeixen les millors propostes, les que ens fan avançar. I va acabar dient que la feina de la Simfònica destil·la bellesa, ambició, creativitat i catalanitat, atributs que el nostre país necessita més que mai!