Joaquim Folch i Torres
S'acaba de publicar el seu ‘Llibre de viatge (1913-1914)' (Barcelona, 2013), amb edició i assaig introductori de Mercè Vidal i Jansa
Les primeres dècades del segle XX van ser generoses en excursions, viatges i campanyes de descoberta, del paisatge i del patrimoni. El Pirineu va ser objecte d'un interès renovat, no només pel simbolisme de la serralada sinó també pel valor cultural, autèntica descoberta en aquell temps, de l'art i del llenguatge que s'hi conservava de forma precària. Lluís Domènech i Muntaner o Antoni M. Alcover són una bona mostra, que ens ha deixat testimoni escrit, d'aquest interès renovat pel romànic i pel català.
Però aquests viatges coincidiren, també, amb un desvetllament general, amb una voluntat de coneixement, amb una idea nova de país i de cultura, amb noves formes artístiques, tot expressió d'una societat en canvi i d'un propòsit compartit de treure Catalunya de l'ensopiment i de l'anquilosament. Hi ajudaren moltes coses, algunes de les quals coincidiren simbòlicament, l'any 1906; però sobretot hi ajudà el designi d'una generació que va començar a construir els fonaments d'una arquitectura sòlida que havia de dissenyar l'entramat institucional d'un país modern. El noucentisme té reservat un paper rellevant en aquesta etapa, i la seva voluntat d'idealització clàssica, d'excel·lència culta i de racionalitat ordenadora va ajudar a crear el marc per al desplegament de moltes potencialitats.
De la mateixa manera que es van prodigar els viatges i les excursions Catalunya endins, també van començar a realitzar-se sortides Catalunya enfora. Europa i les ciutats d'Europa, els seus museus, jardins i patrimoni, les noves tendències artístiques i arquitectòniques eren objecte d'atenció i descoberta per part de joves inquiets.
Joaquim Folch i Torres, l'home del patrimoni, de l'art i dels museus a Catalunya, l'home de la salvaguarda del patrimoni, l'home del romànic a Barcelona i de l'exposició del patrimoni artístic a París, el 1937, uneix aquesta doble faceta d'interès per la cultura Catalunya endins i Catalunya enfora.
Ara s'acaba de publicar el seu Llibre de viatge (1913-1914) (Barcelona, 2013), amb edició i assaig introductori a cura de Mercè Vidal i Jansa. Encapçalen el llibre notes liminars de Xavier Trias, Mireia Freixa i Carles Duarte i cal subratllar que aquesta edició s'emmarca en els treballs de recerca i en el projecte de publicacions del GRACMON (Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis).
Mercè Vidal, amb els antecedents de què disposa i el coneixement de l'explícita voluntat de Joaquim Folch i Torres de convertir els seus articles de la pàgina artística de La Veu de Catalunya –que havia ideat conjuntament amb Raimon Casellas– en un llibre de viatge, els ha agrupat en aquest sentit. Publica articles del 1913 i el 1914, però els encapçala amb un Pòrtic del 1916, que obria un quadernet de la revista Themis de Vilanova i la Geltrú i que es va interrompre abans de completar-ne l'edició. S'hi recullen les impressions d'un viatge que Folch i Torras va fer per Europa les darreries del 1913 i els primers mesos del 1914. Durant prop de mig any, va visitar França, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Àustria, Hongria, Suïssa i Itàlia. El viatge fou possible gràcies a un ajut de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques.
L'art, les ciutats, els jardins, l'arquitectura, l'urbanisme, les exposicions, els museus, el país hi desfilen amb una curiositat profunda per esbrinar l'esperit que animava les vides i la cultura de les ciutats que visitava. En un constant viatge d'anada i tornada ideal entre el país visitat i Catalunya, establint els ponts i les simetries per posar el seu coneixement a l'abast i a disposició d'un nou projecte de país. L'elogi d'un xiprer, el record d'una masia o dels bells jardins d'Itàlia conviuen amb Torres Garcia, Leonardo i Miquel Àngel, a tall d'exemple.
És una edició sensible i acurada que ens aporta coneixement ordenat sobre els personatges més destacats de la renovació cultural d'aquells anys. Sabem què els movia i què els interessava i constatem, ara, el compromís que mantingueren amb el patrimoni que van ajudar a descobrir i a llegir d'una altra manera.
