Opinió

Viure sense tu

País surreal

El món ja sap que en preparem una de grossa

Doncs ara el món ja ho sap. Entre la cam­pa­nya del Cata­lo­nia Calling, la data de la con­sulta i la pre­gunta per trams, el món ja deu saber que els cata­lans en pre­pa­ren una de grossa, rifes a banda. Els com­pa­tri­o­tes de la veri­tat que deia Fran­cesc Pujols plan­te­gem un repte que somourà la geo­gra­fia espi­ri­tual i la política. I els estran­gers ens mira­ran com si mires­sin la sang de la veri­tat, i quan donin la mà a un germà nos­tre, els sem­blarà que toquen la veri­tat amb les mans, i que com que n'hi haurà molts que es posa­ran a plo­rar d'ale­gria, els hau­rem d'eixu­gar els ulls amb el moca­dor, i tin­drem la fonda i les des­pe­ses paga­des arreu. Aquesta és la pro­fe­cia pujo­li­ana que ahir res­so­nava, en boca del coreògraf Pere Faura, i sobre pro­jec­ci­ons dels Insec­totròpics, al tea­tre Kur­saal de Man­resa, sala de cures de la cul­tura i les lle­tres cata­la­nes, en la 63a edició de la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium Cul­tu­ral. Aquesta de Pujols i la d'altres sur­re­a­lis­tes cata­lans com Dalí, Brossa, Cal­ders, J.V. Foix, San­tos o Joa­quim Amat-Pini­e­lla. L'escrip­tor man­resà, con­sa­grat gràcies al relat KL Reich, basat en l'experiència vis­cuda als camps d'exter­mini nazis, i que hau­rien de lle­gir aquells que es posen el nazisme a la boca quan par­len de Cata­lu­nya.

Amat-Pini­e­lla també va con­rear el sur­re­a­lisme com recull el lli­bre Ombres al cali­dos­copi. L'obra dels sur­re­a­lis­tes ha donat pro­jecció inter­na­ci­o­nal a la cre­ació cata­lana, d'una manera molt par­ti­cu­lar, i ens ha con­nec­tat al món. Pos­si­ble­ment sense aquesta sac­se­jada sur­real, sense aquest alli­be­ra­ment de la ment, sense ima­gi­nació, i l'incons­ci­ent, els polítics no hau­rien tro­bat una fórmula prou intel·ligent i atrac­tiva per mirar de trans­cen­dir l'actual rea­li­tat tan­gi­ble.

Una pre­gunta per trams, fas­ci­cles, fases com la lluna, que és el que volem. O això ens diuen, de tan ina­bas­ta­ble, de tan­tes tra­ves, de tanta paret amb què ha topat la idea del per un sí o per un no, un cop s'ha for­mu­lat la pre­gunta i s'ha fixat la data d'una con­sulta.

Però ja ho escri­via Amat-Pini­e­lla: hi ha ombres que només des­ta­quen en la fos­cor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia