Opinió

Un desig compartit per al 2014

Tots sabem que és normal que un país voti com pot viure millor

Som a punt d'estre­nar un any 2014 molt espe­rat. Quan vam començar a pen­sar que el Tri­cen­te­nari del 1714 seria espe­cial, pot­ser no ima­ginàvem que seria tan deci­siu, més enllà del sim­bo­lisme històric. Òmnium Cul­tu­ral i el movi­ment sobi­ra­nista viu amb ale­gria i espe­rança l'arri­bada d'un any on es farà rea­li­tat un anhel llar­ga­ment sos­tin­gut.

Aquesta sen­sació de feli­ci­tat com­par­tida no vol dir que igno­rem les grans difi­cul­tats que hem d'afron­tar en l'ano­me­nat procés. Les mos­tres d'ani­mad­versió per part de les ins­ti­tu­ci­ons polítiques espa­nyo­les es repe­tei­xen cada dia, recor­dant-nos que el camí no és ni serà fàcil ni pla­ner.

Ara, però, tenim una data i una pre­gunta per res­pon­dre. Una con­creció molt impor­tant. Hem superat una fita en el camí cap a la nor­ma­li­tat i ho hem fet de la millor manera pos­si­ble. La uni­tat dels par­tits polítics favo­ra­bles a la cele­bració de la con­sulta ens ha donat el con­fort de saber que el clam majo­ri­tari del car­rer ha estat assu­mit pels nos­tres legítims repre­sen­tants del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Com a mínim 87 de 135 dipu­tats, el 64,4% de la cam­bra, res­pecta el man­dat democràtic expres­sat a les urnes.

La majo­ria social de la Via Cata­lana també es va fer visi­ble el 12 de desem­bre pas­sat, amb el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat envol­tat de repre­sen­tants polítics d'ide­o­lo­gies diver­ses. Una altra imatge que també ha donat la volta al món, que no viu aliè al procés català. L'interès crei­xent i cons­tant dels mit­jans inter­na­ci­o­nals així ho reflec­teix.

Els argu­ments a favor de la cons­trucció d'un estat propi són con­vin­cents i s'impo­sen als temors i a la incer­tesa. Per això, cada dia hi ha més cata­lans que veuen amb bons ulls l'aven­tura de cons­truir un futur millor per al seu país. La rea­li­tat actual és crua i molt poc atrac­tiva. De fet, els par­ti­da­ris de man­te­nir-se dins l'Estat espa­nyol no han pre­sen­tat cap oferta temp­ta­dora. El foment de la por i un no sis­temàtic per res­posta menys­preen la intel·ligència dels cata­lans.

Per nosal­tres, el camí cap a la inde­pendència és vis­cut amb gran nor­ma­li­tat. Fins i tot amb tran­quil·litat. Cadascú amb les seves raons, el seu ori­gen o la seva situ­ació social i per­so­nal. Som davant d'un movi­ment popu­lar, d'una mobi­lit­zació trans­ver­sal, pacífica i ciu­ta­dana, que espera il·lusi­o­nada el 2014. Cata­lu­nya viu ali­ena a la des­a­fecció política que col­peja Europa.

La nos­tra rei­vin­di­cació s'entén arreu del món: votar. Volem votar perquè és la fórmula usada en democràcia per comp­ta­bi­lit­zar una demanda col·lec­tiva. Pas­sar per les urnes és una acti­vi­tat abso­lu­ta­ment nor­mal en les soci­e­tats democràtiques i ara ens cor­res­pon exer­cir-la. Hi són cri­dats tots els demòcra­tes: els par­ti­da­ris del doble sí, els qui volen dir que no i els qui cre­uen que encara és pos­si­ble un nou encaix dins Espa­nya.

Tots nosal­tres sabem que és nor­mal que un país voti com pot viure millor. Cer­ta­ment i per sort, no tots coin­ci­dim en la fórmula més ade­quada per acon­se­guir viure millor. Per això, el 2014 ens convé fer bon ús de la intel·ligència i del res­pecte. Perquè la inde­pendència és el prin­cipi i no el final d'un nou camí. Asso­lir-la és l'opor­tu­ni­tat política de dis­po­sar d'eines pròpies i de tenir més opci­ons per can­viar tot allò que no ens agrada.

Ara que vénen dies de tro­ba­des fami­li­ars, d'àpats amb llar­gues sobre­tau­les, tin­guem ben a punt la intel·ligència per argu­men­tar i deba­tre, sem­pre des d'un res­pecte escru­polós envers la posició i pro­pos­tes dels altres. Perquè, com diu un dels lemes de la cam­pa­nya “Un país nor­mal” impul­sada per Òmnium Cul­tu­ral, és nor­mal que tots els qui for­mem part d'un país deci­dim com volem viure millor. Amb tu. Amb tot­hom. Que es faci rea­li­tat la con­sulta i la victòria del sí. Aquest és el meu desig –com­par­tit– per al 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia