Opinió

L'any del mareig

De moment, l'Estat se sent fort, pot tancar-se en banda i sentir encara que té totes les cartes per guanyar

En el procés sobi­ra­nista que Cata­lu­nya ha emprès des de fa un parell d'anys hi ha dipo­si­ta­des mol­tes espe­ran­ces. Molt abans de tenir sobre la taula una pre­gunta refe­rendària i una data per ofe­rir a l'elec­to­rat, el procés d'inde­pendència ja aixe­cava entre la nos­tra població un engres­ca­ment gai­rebé impos­si­ble de tro­bar a qual­se­vol altra democràcia.

És molt difícil que en les democràcies d'opinió i en els països econòmica­ment sol­vents l'elec­to­rat s'impli­qui tan acti­va­ment en política; per sort, en democràcia la política es limita a la gestió d'alguns assump­tes impor­tants de la vida en comú, però no d'una trans­for­mació total de la rea­li­tat. L'acti­visme democràtic sol ser més humil, tan enra­o­nat i con­cret que sol dei­xar poc espai a l'èpica. Però un procés d'inde­pendència, quan a l'altra banda de la taula s'hi té el govern espa­nyol amb la seva nul·la capa­ci­tat d'enten­dre, demana un talent molt mar­cat per a l'opor­tu­ni­tat i la finor i una bona gestió tant del calen­dari com de la capa­ci­tat d'esta­blir grans acords entre els par­ti­da­ris del pro­jecte.

La pre­gunta doble que s'hau­ria d'ofe­rir el pròxim 9 de novem­bre del 2014 a l'elec­to­rat català prové d'un gran acord entre les nos­tres for­ces polítiques sobi­ra­nis­tes. S'ha estat capaç de fer un ‘equip de rivals', per usar l'expressió que la his­to­ri­a­dora Doris K. Goodwin va apli­car al geni polític d'Abra­ham Lin­coln. En els moments deci­sius, Lin­coln va saber posar els seus antics opo­si­tors al ser­vei d'una causa comuna –l'abo­lició de l'escla­vatge–, fent-los mem­bres del seu propi gabi­net de govern. Aquesta man­cança de pro­jecte comú és allò que porta la classe política espa­nyo­lista al descrèdit total, tant de cara a l'elec­to­rat –que ja no se la mira amb con­fiança– com de cara a la for­mu­lació d'un nou pro­jecte per al ter­ri­tori espa­nyol. Espa­nya podria ara mateix apren­dre de Cata­lu­nya: obli­dar diferències i obrir la mà per a un ‘equip de rivals' que for­mu­les­sin un nou marc de con­vivència.

Allò que pot­ser dis­tin­geix d'una manera més accen­tu­ada Cata­lu­nya d'Espa­nya és la manca total de cul­tura política libe­ral i plu­ral, i d'aquí el fracàs de l'estat de les auto­no­mies, i el fracàs més accen­tuat encara a l'hora d'inten­tar superar-lo amb un nou Esta­tut o amb una pro­va­tura més o menys fede­ral. El pro­blema del cen­tra­lisme espa­nyo­lista ja no és només la seva herència fran­quista, sinó la inca­pa­ci­tat de plan­te­jar-se com un ver­ta­der pro­jecte de moder­ni­tat. El pro­blema de la llei Wert, per exem­ple, no és la seva invi­a­bi­li­tat, sinó que aquesta res­pon a una men­ta­li­tat que qual­se­vol polític d'una tra­dició ver­ta­de­ra­ment democràtica s'hau­ria fet enrere a l'hora de for­mu­lar-la. Wert és un símptoma més d'una malal­tia pro­fundíssima: la manca de tra­dició democràtica, la inca­pa­ci­tat de cedir, expli­car, dia­lo­gar, enten­dre i ges­ti­o­nar una rea­li­tat libe­ral. En un moment de crisi tan visi­ble, el PP, amb les seves lleis i el seu estil, pola­ritza la soci­e­tat.

Allò que ha fet Espa­nya un pro­jecte polític insol­vent ha estat la seva classe política i la seva inca­pa­ci­tat d'enten­dre la diver­si­tat, que es traduïa en un estat fede­ral que con­ti­nuen i con­ti­nu­a­ran refu­sant fins al moment en què la seva Espa­nya quedi total­ment irre­co­nei­xi­ble. Lla­vors, enfront del trauma, o bé tor­nen a l'auto­ri­ta­risme o bé des­per­ten del seu somni dogmàtic. Serà lla­vors quan Cata­lu­nya haurà de fer la ver­ta­dera elecció. De moment, l'Estat se sent fort, pot tan­car-se en banda i sen­tir encara que té totes les car­tes per gua­nyar. “A veure qui és que té més ver­ti­gen”, ha afir­mat Rajoy davant de l'esco­mesa. El 2014 serà l'any del mareig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia