Opinió

Pel broc gros

Protegir la imatge ‘versus' protegir la integritat

Sorprèn el zel per preservar la intimitat d'un condemnat que, durant el judici, va ser ‘despullat' per perits que van revelar els seus secrets més íntims

Tura Soler/ tsoler@presencia.cat


aig assistir a una vista pública al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, pel que vaig veure, imparteix justícia en un majestuós edifici. Molt maco. Vaig escoltar callada sense interrompre el cerimoniós acte però al final no vaig poder reprimir l'impuls periodístic i vaig pitjar el botó càmera del mòbil per immortalitzar el pas per la sala de Joan Vila Dilmé, l'assassí en sèrie d'ancians del geriàtric la Caritat d'Olot que demana que el TSJC li rebaixi 80 anys dels 127 que li va posar l'Audiència de Girona. I em vaig emportar l'esbroncada del president del tribunal, que va considerar que el meu acte, si es traduïa en publicació de la imatge de Vila (que a hores d'ara ha estat difosa arreu del món), podia constituir un greu atemptat a la intimitat de l'acusat (!!!!???) Sorprèn el zel per preservar la intimitat d'un acusat condemnat en primera instància que, durant el judici, enregistrat per càmeres i micros, va ser despullat per metges, psicòlegs i psiquiatres que van revelar els secrets més íntims que Vila els havia confiat, incloses les seves experiències sexuals i el grau de satisfacció que li comportaven. La foto no l'he fet pública, no pas per por d'atemptar contra la intimitat de Vila sinó per no atemptar contra l'estètica, perquè per culpa de l'uniforme refractari d'un mosso, va quedar francament malament.

El proteccionisme judicial, en canvi, falla en casos d'autèntica necessitat. En un cas d'assassinat d'una noia desapareguda el 2004 a Sant Feliu de Llobregat i trobada enterrada dins d'un bidó el 2013 a Lloret de Mar, el jutjat va trobar una persona que tenia dades clau sobre els responsables de la mort de la noia. I, se suposa que per evitar represàlies dels delatats, la van fer testimoni protegit en base a una llei que es veu que van aprovar per a aquests menesters. L'anomenen testimoni protegit número 1. Molt bé. Llàstima que al mateix full de la causa, que podran llegir els sospitosos, hi afegeixen les dades del seu DNI, la data de naixement, el nom dels seus pares, la seva adreça i el número de mòbil i l'e-mail. Només faltarien el número de peu, les empremtes dactilars, la fitxa dental i la cadena d'ADN per si el cas arriba mai a judici no saben com identificar el pobre testimoni perquè li hagin fet una cara nova. Quina llei de protecció més paradoxal.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.