El darrer just
Potser els que parlen
de berlusconització
de la justícia i
que foren acusats
de catastrofistes
no van, doncs, tan desencaminats
No em refereixo a la magnífica novel·la d'André Schwarz-Bart, però si a la tradició talmúdica que la inspirà, o sigui a la creença hebrea segons la qual sempre hi ha, per a cada generació, 36 justos sobre la faç de la terra; ells aguanten la humanitat i la seva desaparició comportaria la fi del món.
No la fi del món, però sí de la democràcia és el que albiren alguns juristes. De moment, encara confien en què el jutge Castro no serà el darrer just i en què quan es jubili en quedaran 35 més per anar tirant. Però, a parer d'aquests juristes i seguint la ruta bíblica, sembla que l'apocalipsi està servida. El PP disposa de genets experts i els seus cavalls s'acosten a galop per acabar de capolar la ja exhausta justícia. La situació és tan crítica que s'ha hagut de constituir una Plataforma Cívica per a la Independència Judicial, integrada per jutges, fiscals, advocats, professors, notaris, advocats de l'Estat, periodistes i nombrosos ciutadans que veuen com la justícia, pilar fonamental de l'estat de dret, s'ensorra engolit en el bassal preparat acuradament pels poders públics restants.
Aquest grup de juristes, desesperats per la magnitud dels atemptats a la independència judicial ordits legislativament pel PP (sovint, tot s'ha de dir, amb la connivència del PSOE), i més alarmats encara per les reformes legals projectades, demanen auxili a l'ONU, que, mitjançant el Consell de Drets Humans, va crear el 1994 la figura del relator (actualment, relatora) especial sobre la independència de magistrats i advocats.
La denúncia presentada a la relatora, un esfereïdor inventari dels horrors pel que fa als mil sistemes ideats, sobretot de cara al futur, per controlar, (grollerament o subtilment) els jutges, abasta més de 30 pàgines, la qual cosa impossibilita fer-ne esment en aquest article. Sí que voldria, però, referir-me a les barroeres sagetes del Ministeri Fiscal contra el jutge Castro per la seva insòlita gosadia de fer declarar a una borbó. Perquè sobre el Ministeri Fiscal és bo que la relatora de l'ONU s'assabenti, literalment, que “El govern prepara una reforma legal per atribuir la instrucció dels delictes al Ministeri Fiscal, sense modificar-ne la seva estructura interna. El Ministeri Fiscal, en la seva configuració actual, està sotmès a rígides disposicions que garanteixen la unitat i dependència jeràrquica. Així, en qualsevol moment, el superior jeràrquic d'un fiscal pot reclamar qualsevol assumpte per a ell mateix o designar un altre fiscal. El fiscal general de l'Estat pot convocar a la seva presència qualsevol fiscal i pot dirigir instruccions generals i particulars per un cas concret. La desobediència a les seves ordres està sancionada fins i tot amb expulsió... Fins ara la investigació dels delictes es du a terme, en la majoria dels casos, per jutges independents... De manera que no se'ls pot dirigir cap ordre o intimidació, directa o indirecta, fet fins i tot sancionable com a delicte. Amb la reforma projectada s'elimina el dret dels ciutadans a una investigació independent dels delictes, cosa que afectarà, a no dubtar, a la investigació dels abundants casos de corrupció política existents a Espanya”.
Potser els que parlen de berlusconització de la justícia i que foren acusats de catastrofistes no van, doncs, tan desencaminats.
