Opinió

Foraster: ser o fer-se?

Quina mala idea estar
en un país només amb
el cos i no amb el cor:
les tradicions, la gastronomia, la llengua
i els tarannàs
són part del cor!

Alguns sem­blen no supor­tar la feli­ci­tat de qui té una il·lusió. He refle­xi­o­nat sobre com viure junts i dig­na­ment amb els que són “de fora”, per nai­xe­ment o per men­ta­li­tat. Pot­ser no és tan difícil, tot i les reco­ma­na­ci­ons dels “experts” per a les dar­re­res fes­tes nada­len­ques de no esmen­tar la qüestió del sobi­ra­nisme a les tro­ba­des amb fami­li­ars o amics. Pro­poso tres mots: foras­ter, ciu­tadà i iden­ti­tat.

No és difícil ser foras­ter: avui dia tots ens bellu­guem moltíssim i sovint en som. Segons el dic­ci­o­nari de l'IEC, foras­ter és “qui es troba acci­den­tal­ment en un poble, en una loca­li­tat, que no són els seus”. Tinc amics i també alum­nes que han can­viat de ciu­tat i de país, i jo mateix ho he expe­ri­men­tat. Sovint, quan fem turisme una mica lluny de casa, som foras­ters per un temps. Ara bé, qui va a un altre lloc –perquè hi cons­tru­eix un pro­jecte vital o fami­liar– no pot con­si­de­rar-s'hi foras­ter tota la vida.

Es deixa de ser foras­ter per dos motius: et fas –o se't fa– ciu­tadà; o bé esti­mes la terra, la cul­tura, el llen­guatge i com es fan les coses on has anat a viure. Hauríem de ser sem­pre estran­gers, per no fer-nos-en! Quina mala idea estar en un país només amb el cos i no amb el cor: les tra­di­ci­ons, la gas­tro­no­mia, la llen­gua i els tarannàs són part del cor!

Ciu­tadà és qui té drets i deu­res com a mem­bre d'un estat o comu­ni­tat política. A Grècia o a Roma, un ciu­tadà gau­dia de la pro­tecció de les lleis de la ciu­tat. Més enda­vant es va con­tra­po­sar a un altre terme, “súbdit”. Men­tre el pri­mer par­ti­cipa de la vida política, el segon es limita a obeir, sotmès al poder de qui mana. Ser un ciu­tadà és un pri­vi­legi: pots votar, t'ocu­pes dels teus, reps suport, etcètera.

Des de fa anys, el benes­tar social asso­lit amb esforç ens per­met aco­llir foras­ters a casa nos­tra, amb una espe­rança lògica: que puguin esde­ve­nir “nous cata­lans”, de fet i de dret, o sigui, amb el cor i, quan la llei ho pre­veu, amb la ciu­ta­da­nia. Quina desgràcia si alguns –fins i tots nas­cuts aquí– s'enca­par­res­sin a “seguir sent sem­pre foras­ters”! El nos­tre és un país de tot­hom, obert a tots. Sé que els sen­ti­ments poden cos­tar: és obvi que, a nivell euro­peu mateix, ens manca una opinió pública con­vin­cent que ens faci sen­tir què tenim en comú. També en això ens en sor­ti­rem, tot i que seria ridícul com­mi­nar ningú a sen­tir-se'n, per força, d'una terra i d'un poble.

La ter­cera paraula era iden­ti­tat, la con­vicció inte­rior de for­mar part d'un grup, de com­par­tir-hi coses. Incor­po­rem dife­rents idees soci­als a la nos­tra per­so­na­li­tat, però sem­pre segons dos prin­ci­pis: a) no impe­dir la feli­ci­tat d'altres; i b) res­pec­tar-ne la dig­ni­tat. Per això mai posa­rem murs als car­rers, ni por­tes dife­rents per entrar –segons la llen­gua– a les esco­les. Tot i que sem­bli més tou, així s'espat­lla el futur mera­vellós i plu­ra­lista que ens espera. Aquest pro­jecte farà néixer sen­ti­ments de con­vivència (que no es venen a cap botiga), que malau­ra­da­ment podrien ser avor­tats no pas pels qui “són de fora” sinó pels qui, de fora, “se'n fan”.

Volem que ningú ens ho ensul­seixi per arre­ple­gar-ne qua­tre vots i per fer-nos súbdits de gent d'enllà. Tot i aquesta soci­e­tat indi­vi­du­a­lista, encara aspi­rem al “bé comú”, un vin­cle entre el bé de les per­so­nes com a part d'una comu­ni­tat i el bé de la comu­ni­tat ori­en­tada a les per­so­nes que la for­men (Aristòtil, Política). Un país per a tot­hom, i per a cadascú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia