Opinió

La columna

Els secrets d'un teatre

El Principal de Valls, fenomen cultural i social

El Tea­tre Prin­ci­pal de Valls ha apro­fi­tat la repre­sen­tació de l'espec­ta­cles El mort –nova versió d'una pro­ducció del Cen­tre d'Arts Escèniques de Reus– per mos­trar al públic els seus racons més ocults: tra­moia, maquinària, came­ri­nos, ves­tu­a­ris, pas­sa­dis­sos, magat­zem..., tot allò que l'espec­ta­dor no veu però que és indis­pen­sa­ble per a l'èxit de qual­se­vol mun­tatge. Jo els vaig poder recórrer, aquests espais secrets, el 1992, quan va cul­mi­nar la reha­bi­li­tació d'aquest local històric, inau­gu­rat el 1850, el segon més antic de Cata­lu­nya d'aques­tes carac­terísti­ques: un típic tea­tre cir­cu­lar a la ita­li­ana, amb esce­nari, pati de buta­ques, llot­ges i tres pisos.

El Prin­ci­pal de Valls té, a més, com els de mol­tes pobla­ci­ons cata­la­nes sem­blants, un altre secret més impor­tant: des de l'any 1952 fins als nos­tres dies, ha tin­gut una com­pa­nyia esta­ble d'afi­ci­o­nats locals, eri­gida pràcti­ca­ment en la titu­lar del tea­tre, que amb les seves repre­sen­ta­ci­ons periòdiques ha garan­tit la con­tinuïtat del fun­ci­o­na­ment regu­lar del cen­tre en com­pli­ci­tat amb un públic fidel. L'elenc va començar a actuar en una època molt repres­siva, però va saber pas­sar sub­til­ment dels ine­vi­ta­bles Pemán i Calvo Sotelo al reper­tori de les obres dels grans dra­ma­turgs uni­ver­sals con­tem­po­ra­nis. Aquest grup ama­teur va ser una escola de tea­tre, però també una escola de vida; va ser un feno­men artístic, però també social. Va influir pode­ro­sa­ment en el canvi de cos­tums, en l'ober­tura de les men­ta­li­tats i en l'afi­na­ment de les sen­si­bi­li­tats. Va ser una experiència, però també un revul­siu.

El Prin­ci­pal de Valls encara té un últim secret: les bara­nes de les llot­ges i de les gale­ries són de ferro, com els bal­cons del car­rer, i això con­fe­reix al recinte un aire fami­liar ini­gua­la­ble. Bé es pot dir que els vallencs s'ha acos­tu­mat a anar al local com qui surt al balcó de casa per con­tem­plar tran­quil·lament l'espec­ta­cle ines­go­ta­ble del gran tea­tre del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.