Contra la mentida

Fa deu anys, tal dia com avui, es van cometre els bàrbars atemptats de Madrid. Va ser un dia duríssim, per la massacre perpetrada contra gent absolutament innocent, com passa en la majoria d'atemptats terroristes. El nombre de morts era esfereïdor i les imatges que es van poder veure, duríssimes. Qualsevol de nosaltres o dels nostres familiars hauria pogut anar en algun d'aquells trens. Havia passat a Madrid, però hauria pogut passar a Barcelona o a casa nostra. I, immediatament, la falta d'informació es va convertir en pura i dura desinformació, perquè el govern espanyol, a través d'Aznar i, sobretot, d'Acebes i Zaplana, va intentar culpar ETA d'aquella matança. Va ser dur treballar a les redaccions dels diaris, perquè la versió oficial ho va tapar tot, i desviar-se mínimament del que deia el govern d'Aznar era ser considerat gairebé un aliat d'ETA. Amb la força que donava treballar en un diari que sempre va condemnar els atemptats d'ETA, però que sempre va defensar una sortida dialogada a un conflicte de bojos, aquest diari es va apartar des del primer moment de la versió oficial i el dia 12 titulava a portada una evidència: “Al-Qaida ho reivindica.” Teníem més i millor informació? No, teníem la mateixa que tothom i sabíem el que deia la BBC i els mitjans del món. Però els era més fàcil titular per ETA. Aquells dies van ser crispats i durs. Comparables a quan hi va haver la garzonada el 92 i ens vam quedar molts i molts dies sols. Després, quan Pujol va fer el tomb, molts s'hi van afegir, però la versió oficial del govern, llavors felipista, era paraula de Déu per a alguns que tancaven els ulls a la realitat.

El dia 12 aquest diari va tornar a fer periodisme. I no només va titular “Tots contra el terror” sobre la manifestació unitària, sinó que publicava a portada un editorial prou clar: “No ens creiem el govern d'Aznar.” D'altres ho van fer després, però era vital fer-ho aquell dia. Com ho era que el dia de les eleccions es recollís la veu del carrer, que s'havia congregat mitjançant SMS (no sabíem què era el Whatsapp) davant les seus del PP, i per això titulàvem, ben gros, “Contra la mentida”, amb un editorial que explicava una “Revolta democràtica”.

Han passat deu anys, però cal no oblidar. Ni els terroristes ni els seus arguments, però tampoc la voluntat d'aquells governs de mentir el poble. El poble vol votar i aquell 14 de març ho va fer. Per això, el dia 15 titulàvem “Passi-ho bé!”, amb la foto d'Aznar, Rajoy i Rato a portada. Quin trio! Han tornat. Recordem el passat!