Suárez i els gironins

Adolfo Suárez, que va morir diumenge, era un encantador de serps. Era un personatge que, revestit del poder que donava ser president del govern espanyol, es feia simpàtic, proper. Parlava bé, jo diria que molt bé, i segurament era perquè li feien els discursos periodistes com Fernando Ónega. Però en el tracte amb la gent era afable, volgudament allunyat d'aquells antipàtics governadors civils que representaven el poder de Franco en temps de la dictadura. Suárez era franquista. Suposo que perquè quan es va fer gran manava Franco. He llegit gent assenyada que deia que hauria estat un gran republicà en una República i un gran demòcrata en una democràcia. A ell li va tocar créixer en la dictadura i va escalar el poder fins a dalt de tot: governador civil, director general de RTVE, secretari general del Movimiento i, després, president del govern per designació del rei, és a dir, a dit. Però només un personatge camaleònic com ell podia fer el que va fer. I aquest és el seu gran mèrit, perquè podia no haver-ho fet. Ell, que s'havia declarat feixista i havia jurat fidelitat a Franco i al Movimiento, va ser, dirigit per Torcuato Fernández-Miranda, el qui el va desmuntar des de dins per a major glòria del rei Borbó. El va servir bé i va plegar quan va convenir. Però només algú com ell podia ser la cara d'aquella jugada que va ser la Transició, és a dir, que van continuar manant els mateixos fent veure que es treien del damunt els pecats del franquisme. Després van marxar d'aquell invent que va ser la UCD i van tornar a AP, l'actual PP, on han tret la cara de sempre. Per això aquell Suárez que ara reivindiquen va ser per ells un gran traïdor i no el podien ni veure encara que ara el plorin. A Girona va tenir gent de pes al seu voltant. Des del diputat Gich, el d'Agullana que venia del Movimiento, fins a Josep Arnau i Joan Botanch, ben civilitzats. Des de Josep Coderch, un dels seus fontaneros de La Moncloa, fins a Narcís Reixach, que va estar a punt de ser-ho. De Joan Terrades, Marià Lorca i Enric Manuel-Rimbau a Jacinto Sainz i els desapareguts Martí Manel Díez Lloret i el doctor Joan Soliguer. Una barreja de joves professionals liberals amb gent que, com Suárez, venia del franquisme. Per raons professionals vaig veure Suárez dues vegades i certifico que era un encantador de serps, sempre amb un Ducados Internacional als dits. Molts gironins li van donar suport i alguns d'ells el van seguir al CDS.