Opinió

Retrats de frontera

El país de les grans oportunitats. El somni de molts centreamericans, que volen abandonar societats devastades

La tanca que traça la fron­tera entre Mèxic i els Estats Units evi­den­cia el dis­tan­ci­a­ment polític entre dues comu­ni­tats que, a efec­tes iden­ti­ta­ris, tam­poc són tan llu­nya­nes. La ciu­tat de San Diego, la més impor­tant a pocs quilòmetres de la fron­tera mexi­cana, deu la seva història als pri­mers mis­si­o­ners fran­cis­cans que van esta­blir-se a l'actual costa oest dels Estats Units, el 1769. Avui, men­tre la ciu­tat acull la base de la flota del Pacífic –amb 95.000 sol­dats i per­so­nal mili­tar esta­ci­o­nats a l'entorn del fla­mant i museístic por­ta­a­vi­ons USS Midway–, alguns diuen que el 50% de la seva població també té orígens his­pans. El tro­lley de la ciu­tat, de fet, té l'última parada de la línia blava a la pro­blemàtica Tiju­ana.

Fron­tera amb Mèxic. Cues. Aglo­me­ra­ci­ons de vehi­cles que fan hores d'espera men­tre els guàrdies fron­te­rers escor­co­llen pas­sa­ports, fan ensu­mar els gos­sos o revi­sen male­tes. Tiju­ana –asso­lada durant anys pel nar­cotràfic– ha desen­vo­lu­pat una gran eco­no­mia sub­mer­gida entre els arte­sans i els vene­dors ambu­lants que ja tenen parada per­ma­nent entre les riua­des de cot­xes que avan­cen, a poc a poc, cap als Estats Units. Fins i tot, talles de ver­ges i sant­crists de dimen­si­ons huma­nes es pas­se­gen entre car­rils. I, no només per Set­mana Santa. Al sud, el retrat d'una soci­e­tat que ha patit una doble crisi: l'econòmica i la de la cor­rupció; la Baixa Califòrnia calo­rosa, desèrtica i clas­sista que, avui, espera que el turisme torni a donar opor­tu­ni­tats econòmiques a algu­nes ciu­tats, com Rosa­rito, que han fet una tasca impor­tant per sane­jar els cos­sos poli­ci­als i tor­nar a incul­car al visi­tant (sobre­tot, esta­tu­ni­denc) que la zona és segura. L'eno­tu­risme a la vall de Gua­da­lupe, el sol i platja i les lla­gos­tes a preu de saldo de Puerto Nuevo. Al nord, el mili­ta­rit­zat gran San Diego –l'armada dóna 142.500 llocs de tre­ball, el 20% del total–, la gran indústria de l'entre­te­ni­ment (el Sea World, residència de l'orca Ulis­ses, i el mas­todòntic zoològic) i les exu­be­rants cases de Coro­nado Beach, valo­ra­des algu­nes en 8 mili­ons de dòlars.

Sota el mateix clima, al llarg de la mateixa natu­ra­lesa desèrtica, el mur dibuixa una fron­tera evi­dent entre el progrés i la deso­lació. Alguns locals miren per les esclet­xes que s'han fet a la tanca les zones de rega­diu cali­for­ni­a­nes que s'este­nen al nord. Agri­cul­tura alta­ment tec­no­lo­git­zada com a emblema del que avui són els Estats Units. No és d'estra­nyar, ja que el bio­tech és el ter­cer sec­tor econòmic més impor­tant de la zona. Fins i tot, el con­trol fron­te­rer nord-ame­ricà és un bulli­dor de càmeres robo­tit­za­des, escàners i dut­xes desin­fec­tants, no fos cas que s'infiltrés algú no desit­jat. Per exem­ple, en Fai­sal, el pas­sa­port sau­dita del qual no va convèncer en For­tu­nato –el poli­cia esta­tu­ni­denc, mes­cla d'orígens mexi­cans i asiàtics– que era estu­di­ant de l'Emer­son College de Bos­ton i que va ser obli­gat a sot­me­tre's a una ins­pecció secundària, men­tre l'agent dema­nava infor­mes a la Inter­pol. “No puc pas­sar mai tran­quil cap fron­tera amb els Estats Units”, es resig­nava l'estu­di­ant dins de la fur­go­neta, on viat­java amb els seus com­panys de classe.

La psi­cosi del ter­ro­risme, sem­pre pre­sent després de l'11-S al país de les grans opor­tu­ni­tats. El somni de molts cen­tre­a­me­ri­cans és aban­do­nar soci­e­tats devas­ta­des, deva­lu­a­des i trin­xa­des enllu­er­nats per l'ascen­sor social nord-ame­ricà, que ha permès que molts her­ma­nos por­tin, de por­tes enfora (l'eco­no­mia fami­liar, als Estats Units, ja és una altra cosa), una enve­ja­ble Ame­ri­can way of life. La cara i la creu de l'antiga Califòrnia, colo­nit­zada per espa­nyols, en part cedida final­ment als nord-ame­ri­cans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia