Por

L'historiador grec Polibi considerava que “...atès que les masses són volubles i apassionades, cal inocular-los el temor necessari que les cridi a l'ordre. Per això, els antics feren bé en inventar-se déus i el càstig etern després de la mort”. Dos mil anys abans de Crist, Polibi ja va teoritzar, doncs, sobre l'eficàcia de la por induïda, de la manipulació de consciències, com a òptim sistema de control social. Dissortadament, es tracta d'una constant històrica immune a l'artrosi per segles que passin.

A la dècada dels 60 es registrà en els campus universitaris dels Estats Units una fortíssima contestació al deure del “bon nord-americà” d'apuntar amb el rifle cap a Vietnam. S'acusavael govern de sotmetre la joventut a un ignominiós “rentat de cervell”, expressió llavors tan nova i ara tan popular. Sota l'eslògan Hi ha un policia dins els nostres caps i ha de ser destruït se succeïren moltes apassionades manifestacions i revoltes. L'estudiantina, il·luminada per Marcuse, veia per fi amb claredat que per destruir aquell policia intern calia abans anorrear a qui li havia posat, o sigui, el mateix Estat, al qual s'acusava de la més grollera i immoral manipulació de consciències en fer onejar al costat de les estrelles de debò les encara més llampants d'una gegantina bandera dels EUA que creuava el cel de costa a costa. El govern reaccionà amb vehemència contra aquells descamisats bordegassos de cabells tan llargs i ànima patriòtica tan curta, activant un mecanisme repressiu que culminaria amb la mort, el 1970, de 4 estudiants per la Guàrdia Nacional en una manifestació contra el bombardeig de Cambodja.

Molts Estats, efectivament, s'apliquen de forma esmerada en el conreu del policia intern. Cap d'ells, per descomptat, amb l'eficàcia insuperada del Vaticà, mestre absolut i inigualable en la matèria. Al llarg del segles han sortit, però, aprenents avantatjats. Sense anar més lluny, l'actual govern del PP trauria nota ben alta, ja que ha sabut inocular en l'inconscient de la gent una sensació d'inseguretat col·lectiva amb l'objectiu d'assolir l'acceptació de la política repressiva més dura de la democràcia. I ho ha fet en un dels moments més baixos de criminalitat. Espanya només registra una mitjana de 0'85 homicidis per cada 100.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea, situada en 1'3. I, malgrat això, estem situats en la banda més alta d'Europa en presos per habitant i amb una de les estadístiques més severes pel que fa a la durada de les penes i al seu compliment efectiu.

Les profundes reformes que prepara el PP amb el seu sinistre nou Codi Penal i llei de seguretat ciutadana no persegueixen, doncs, aturar una delinqüència ja baixa, sinó, impedir, en la pràctica, l'exercici d'elementals drets constitucionals, com els de manifestació i reunió en criminalitzar no conductes socialment reprovables sinó, simplement, la dissidència. Com s'ha posat de manifest des de solvents instàncies judicials (algunes gens sospitoses d'esquerranisme), “se trata de una regulación de gran dureza que pretende criminalizar la protesta social de forma injustificada con la finalidad de conseguir un control social utilizando el derecho penal como instrumento.” I tot això sense la menor consideració vers la lletra i l'esperit de la Constitució espanyola; ells, que tant diuen venerar-la.