Opinió

Pel broc gros

La distància entre el món judicial i el món real

Tura Soler / tsoler@presencia.cat

Ens hauríem de malfiar d'un món que anomena ‘actors' als que insten un procés, ‘deposicions' a les declaracions i ‘fallos' a les resolucions

odria ser que jutges i fiscals utilitzessin un llenguatge més entenedor per a la gent normal en els seus escrits i resolucions?” Va ser la pregunta-proposta que va formular una assistent a un col·loqui de seguretat. El fiscal li va donar resposta: “Precisament en els casos de jurat popular, quan els ciutadans han d'impartir justícia, ja procurem ser didàctics i clars.” La ciutadana volia que els escrits que li arribin com a usuària o afectada de la justícia siguin clars i no pas que si un dia la fan anar a fer de jutge li expliquin bé què ha de fer. Apa. Pregunta i resposta ja denoten que la ciutadania i l'administració de justícia parlen idiomes diferents. Uns pregunten cols i altres contesten naps.

Els togats de les punyetes haurien d'entendre que la gent no entengui segons què. Per exemple, que els familiars de tres víctimes d'un accident de trànsit que van morir fa cinc anys a la Garrotxa esclafades per un conductor borratxo que se'ls va tirar a sobre, no acabin d'entendre que la sentència encara atribueixi el 25% de la culpa als morts. Són culpables de ser al lloc equivocat a l'hora equivocada? Entén el magistrat que haurien acabat un 25% menys morts si haguessin dut el cinturó. Quins contes tan macabres! A banda que ningú no va provar que no el portessin i tampoc no es va fer cap pericial per dir si, en el cas concret, el cinturó hauria evitat el fatal dany lesiu, es fa feixuc entendre que el magistrat apliqui el 25% fent un capmàs després de garbellar un grapat de sentències d'arreu d'Espanya i una de la Gran Bretanya. Què hi pinten aquests que circulen per l'esquerra aquí? Per la mateixa regla de tres que dóna culpa als que es van creuar en la trajectòria d'un conductor homicida, des del punt de vista dels llecs, sembla que seria més lògic donar el 50% de la culpa a les víctimes de la violència de gènere. Almenys aquestes van cometre l'error d'haver triat malament el company de circulació per la vida. I a les que accepten l'agressor a casa quan té ordre d'allunyament, els podrien pujar la culpa al 75%. De fet els llecs, com ens diuen als que no entenem de lleis, ja ens hauríem de malfiar sempre d'un món que sembla de faràndula perquè anomena actors els que insten un procés, deposicions a les declaracions i fallos a les seves resolucions.


“P

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.