Opinió

Abdicació, presses i deutes pendents

El nou rei s'haurà de presentar per inspirar confiança sobre el rècord de deute del país a uns creditors que demanen concòrdia entre partits i solucions a Catalunya

Després del llarg immo­bi­lisme i la pas­si­vi­tat de Rajoy, de sobte, ara, sem­bla que tot són urgències, pres­ses i pre­ci­pi­ta­ci­ons. El canvi de ritme, de calen­dari i de tempo ja ha estat visi­ble en l'abdi­cació de Juan Car­los i la pro­cla­mació de l'hereu. O bé, igual­ment en un retoc de l'IRPF, pom­po­sa­ment pre­sen­tat com a gran reforma fis­cal quan, en rea­li­tat, té tot l'aspecte de ser només una sim­ple ges­ti­cu­lació elec­to­ral del PP ins­pi­rada per Pedro Arri­ola. En tots dos ter­renys s'han obser­vat reac­ci­ons diver­ses. Per exem­ple, pel que fa a la monar­quia, una de les grans qüesti­ons que s'han plan­te­jat és la del rege­ne­ra­ci­o­nisme, la trans­parència i l'hones­te­dat des de la més alta magis­tra­tura fins als nivell més sub­or­di­nats de la funció pública. Tan­ma­teix, en aquest país super­po­blat d'immu­ni­tats, impu­tats o indul­tats, és com­pren­si­ble que el govern s'hagi afa­nyat a res­sal­tar, en plena impro­vi­sació, que l'exrei tindrà con­dició d'afo­rat i, a més a més, que l'obtindrà amb caràcter retro­ac­tiu. Que no se sap mai què hi pot haver din­tre dels arma­ris i que tots aquests grups de grans empre­sa­ris aco­mo­dats i auto­de­sig­nats com a “Marca España”, Con­sell de Com­pe­ti­ti­vi­tat, Pont Aeri, Ins­ti­tut Elcano i un llarg etcètera es postu­len per encapçalar la pro­jecció exte­rior de l'eco­no­mia i dema­nen que la corona segueixi donant suport a les ini­ci­a­ti­ves d'inter­na­ci­o­na­lit­zació i les ges­ti­ons per­so­nals per a acon­se­guir adju­di­ca­ci­ons i grans con­trac­tes a l'estran­ger.

El tema té par­ti­cu­lar importància en un moment de canvi de guàrdia reial, perquè, sense anar més lluny, aca­ben de sor­gir pro­ble­mes en el més gran con­tracte exte­rior mai obtin­gut per empre­ses espa­nyo­les. M'estic refe­rint al tren d'alta velo­ci­tat La Meca- Medina, del qual l'OHL de Villar Mir és la prin­ci­pal bene­ficiària. Encara tenim tots a la memòria la recent visita del rei a l'Aràbia Sau­dita, però resulta que dues set­ma­nes més tard, l'assem­blea del país ha dema­nat a l'agència anti­cor­rupció que faci una inves­ti­gació sobre els retards de l'exe­cució del pro­jecte atès el sobre­cost de 1.400 mili­ons d'euros que les dila­ci­ons repre­sen­ten. De moment, no s'apunta ningú, però sí que s'ha avi­sat que s'ho mira­ran amb lupa. S'exa­mi­na­ran, doncs, ara les empre­ses (Copasa –gallega– i Imat­hia –de l'exmi­nis­tre García Val­verde) que va patro­ci­nar el minis­tre Pepiño Blanco, del PSOE. I també l'OHL, a qui la minis­tra Pas­tor vol enco­ma­nar que des­en­ca­lli la pri­mera fase, tal com la minis­tra Maleni Álva­rez va fer amb Zapa­tero i Sacyr per repa­rar les desgràcies fer­roviàries de l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. En tot cas, queda clar que, després del gravíssim pro­blema del con­tracte del segle (Sacyr-Canal de Panamà), l'eco­no­mia espa­nyola no pot tor­nar a per­me­tre's un fracàs des­co­mu­nal. Entre altres raons perquè els sau­di­tes són peto­ners amb els jerar­ques estran­gers, però no tole­ren bro­mes pesa­des. I perquè la “Marca España” no pot ser sinònim de pre­sumpta cor­rupció, d'ofer­tes temeràries i de “refor­mats” que aug­men­ten els cos­tos i, posat el cas, els even­tu­als sub­orns. A part, que el papa de Roma ja ha dit que Anda­lu­sia és el pit­jor
exem­ple del món indus­tri­a­lit­zat pel que fa a l'atur dels joves, que seran una o més gene­ra­ci­ons per­du­des. El pre­si­dent de la Comissió de la UE ha dit també que el Banc d'Espa­nya, en gene­ral, i prin­ci­pal­ment amb el gover­na­dor Fernández Ordóñez, sabia per­fec­ta­ment qui­nes eren les males pràcti­ques dels ban­quers espa­nyols (per­fil Blesa i Rato) i les tole­rava. Per part seva, l'OCDE diu que Espa­nya és el país on més creix la desi­gual­tat i el vice­pre­si­dent de la UE, Olli Rehn, es queixa que Madrid no hagi con­sul­tat sobre la reforma fis­cal. El nou rei s'haurà de pre­sen­tar per ins­pi­rar con­fiança sobre el rècord de deute del país a uns cre­di­tors que dema­nen concòrdia entre par­tits i solu­ci­ons a Cata­lu­nya. “Ça y est, le bal com­mence.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.