Opinió

Caiguda lliure

La platja, model d'ús per a parella amb fill

Eva Vàzquez / evazquez@presencia.cat

Si un té fills petits i els ha anunciat que els portarà a la platja, hauria de ploure amb llamps i trons per passar el tràngol de canviar-los els plans

a cos­tat obrir-se pas entre aquesta nuvo­lo­si­tat inter­mi­tent que a la mínima t'agrisa un dia que havia començat llu­minós, però final­ment hem pogut estre­nar l'estiu amb la pri­mera platja. No feia pas un temps gaire pro­me­te­dor, tot s'ha de dir. Hi havia a ciu­tat aque­lla mena de cel apa­gat i gasós que no augura pas pluja immi­nent però que deixa en l'atmos­fera com una pesan­tor, una reticència, con­tra la qual només per­me­tia abri­gar espe­ran­ces un sol quasi d'incògnit que de tant en tant tro­bava algun esquinç de núvol per pren­dre vis­tes de la terra. En altres cir­cumstàncies, una claror tan esforçada ja ens hau­ria fet desis­tir de sor­tir, però si un té fills petits i la nit abans els ha anun­ciat que l'endemà els por­tarà a la platja, sap que hau­ria de ploure amb llamps i trons per pas­sar el tràngol de can­viar-los els plans i fer-los enten­dre que una pro­posta no sem­pre és una pro­mesa. Així que bus­quem resig­nats al fons de l'armari les tova­llo­les i els banya­dors, que de sobte sem­blen més des­co­lo­rits que no els recordàvem, fins i tot amb la goma una mica donada. Un pot de crema solar apa­reix mira­cu­lo­sa­ment dins un calaix del moble de l'entrada, amb gra­nets de sorra de fa un any incrus­tats vora el tap. L'oloro ins­tin­ti­va­ment, com si me l'hagués de beure, però no sé detec­tar indi­cis de cor­rupció en el per­fum lleu­ment cítric que desprèn, més aviat agra­da­ble, i l'afe­geixo a la bossa embo­li­cat amb un plàstic, perquè no taqui, al cos­tat del mone­der, la càmera de fotos, el lli­bre més petit que trobo, que ja sé que ni obriré, els entre­pans, la car­ma­nyola amb la fruita tallada, els tova­llo­nets de paper, l'ampo­lla d'aigua con­ge­lada, el ter­mos per a la del nen, un gra­pat de gale­tes embo­li­ca­des en paper d'alu­mini, bas­to­nets de pa, una gorra, les mudes de recanvi, uns pan­ta­lo­nets de xan­dall per si es gira fred, una samar­reta de màniga llarga, un parell de mit­jons... No hi fico el parai­gua perquè a l'últim moment em con­tinc, però men­tre espe­rem l'ascen­sor al replà entro d'una revo­lada i agafo unes saba­ti­lles per si de cas. Quan arri­bem, hau­rem de tra­ves­sar la pineda que baixa fins al mar car­re­te­jant tot aquest equi­pa­ment, a més del para-sol, la pilota i una bossa de joguets l'excés de la qual ha gene­rat un psi­co­drama al pas de la porta, amb el fill xis­clant i la mare a punt de plo­rar. Cada dia de platja té ara aquest pes mons­truós: hi fiquem a dins tots els acci­dents, totes les pors. Només s'acaba banyant el nen.


H



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.