Opinió

9-N: por i caos, l'últim recurs

Hi ha una gran desesperació per veure com es pot frenar el procés català abans que sigui irremeiablement reconegut internacionalment

Cada vegada és més evi­dent que una part de la soci­e­tat espa­nyola de caire pro­gres­sista veu­ria bé una con­sulta el 9-N, que la premsa inter­na­ci­o­nal fa pressió –en els últims mesos ha par­lat més de Cata­lu­nya que en els dar­rers anys– i que els con­tac­tes cata­lans i con­fi­den­ci­als amb les dife­rents con­se­lle­ries, ser­veis diplomàtics i d'intel·ligència de dife­rents països del món han aug­men­tat com mai. Tot això pro­voca que dia a dia es faci més impa­ra­ble la democràcia i el dret a deci­dir per al 9-N.

L'estratègia per part de l'estat, de les seves cla­ve­gue­res i de la seva quinta columna a Cata­lu­nya –si és que n'hi ha hagut– ha fra­cas­sat. El no, la manca d'alter­na­ti­ves, les ter­ce­res i quar­tes vies... res no ha sigut pos­si­ble i res no s'ofe­reix com a alter­na­tiva al 9-N. Això pro­voca que els apa­rells de l'Estat, el PP i C's hagin entrat en una dinàmica de cris­pació i cada cop que fan un pas van en direcció contrària als seus interes­sos: Cata­lu­nya, a l'espai side­ral; enfon­sada econòmica­ment; Cata­lu­nya viu­ria un gran boi­cot econòmic i finan­cer... aques­tes han estat les seves pre­dic­ci­ons. I res de tot això no s'ha produït.

Cata­lu­nya encapçala el rànquing en inver­si­ons inter­na­ci­o­nals al seu ter­ri­tori, exporta com mai, a Cata­lu­nya s'hi creen noves empre­ses del conei­xe­ment i tec­nològiques i, alhora, mol­tes mul­ti­na­ci­o­nals amplien les seves fac­to­ries i ofi­ci­nes, tècni­ques i de dis­seny. I Cata­lu­nya, després d'Israel, Holanda i Bos­ton, es con­fi­gura com un pol del desen­vo­lu­pa­ment econòmic, tec­nològic i del conei­xe­ment. Cada vegada més, doncs, allò que diuen els experts inter­na­ci­o­nals, els ser­veis diplomàtics i d'intel·ligència, és que Cata­lu­nya té pos­si­bi­li­tats d'ésser el gran pol de desen­vo­lu­pa­ment del sud d'Europa i que, per tant, el pro­blema és Espa­nya, que ha creat una gran capi­tal, Madrid, insos­te­ni­ble, sobre­di­men­si­o­nada i sols pos­si­ble amb l'espoli de la resta de comu­ni­tats i naci­ons de l'Estat. La impos­si­bi­li­tat, doncs, no és la de Cata­lu­nya sinó la d'Espa­nya una, grande y libre i la del seu apa­rell de l'Estat caspós i impro­duc­tiu, basat en elits econòmiques extrac­ti­ves i amb unes empre­ses naci­o­na­lit­za­des –que ara for­men l'Íbex 35– que tenen por de per­dre el seu mono­poli.

Davant del fracàs de l'estratègia del PP, de C's i dels apa­rells de l'Estat i pode­ro­sos hi ha una gran des­es­pe­ració per veure com es pot fre­nar el procés català abans que aquest sigui irre­me­ia­ble­ment reco­ne­gut inter­na­ci­o­nal­ment. Vol­dria equi­vo­car-me, però si real­ment cons­ta­ten el seu fracàs evi­dent i no gene­ren, en les molt poques set­ma­nes que els res­ten, una alter­na­tiva al procés del 9-N, sols els que­darà posar en marxa l'última fase de manual per deses­ta­bi­lit­zar Cata­lu­nya.

Han inten­tat des­pres­ti­giar el pre­si­dent Artur Mas, el nos­tre model edu­ca­tiu, els nos­tres mit­jans de comu­ni­cació, la nos­tra poli­cia, el nos­tre ser­vei exte­rior... i no han fet més que enfor­tir la volun­tat del poble de Cata­lu­nya. L'últim recurs seria el de convèncer els ciu­ta­dans que el 9-N repre­sen­ta­ria divisió, violència, caos... i ja se sap com les gas­ten els estats i la llarga i bruta mà negra que de vega­des usen. Per això, no és d'estra­nyar que dar­re­ra­ment els ner­vis dels uni­o­nis­tes esti­guin a flor de pell i arri­bin a fer decla­ra­ci­ons en con­tra de tots aquells que els hem adver­tit que des de Cata­lu­nya no tole­ra­rem i que talla­rem de soca-rel qual­se­vol violència que inclo­gui qual­se­vol insi­nu­ació que aquesta exis­teix o pot exis­tir.

En aquesta línia cal­dria, avui, ser molt con­tun­dents per les dar­re­res decla­ra­ci­ons del minis­tre de l'Inte­rior, el qual d'una forma irres­pon­sa­ble ha anun­ciat que Cata­lu­nya podria con­ver­tir-se en un paradís per al crim orga­nit­zat i el ter­ro­risme. I això ho ha dit el mateix dia que es reu­nien diver­ses ins­ti­tu­ci­ons de segu­re­tat inter­na­ci­o­nals a Bar­ce­lona. Minis­tre, no dema­naré la seva dimissió, perquè seria enfor­tir-lo, però no segueixi per aquest camí. Vostè sap que allò que ha dit no té cap cre­di­bi­li­tat i que les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals, la intel·ligència poli­cial euro­pea, nord-ame­ri­cana i isra­e­li­ana no per­me­trien mai allò que vostè ha afir­mat. No sigui un irres­pon­sa­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.