Opinió

Andalusos i catalans?

L'ANC I ERC han dit: vosaltres i nosaltres formem un sol poble.
S'anomena Catalunya

Els gue­tos creen dis­cri­mi­nació. Es poden for­mar per diver­ses cau­ses: per poder econòmic, per cau­ses reli­gi­o­ses, per qüesti­ons d'immi­gració des de països de cul­tura dife­rent de la del poble recep­tor. Els més soro­llo­sos han estat els gue­tos per causa reli­gi­osa. Els jueus, que durant la diàspora de dos mil anys s'han esta­blert en diver­ses ciu­tats del món, sem­pre han vis­cut junts, en bar­ris la carac­terística dels quals era l'api­lo­na­ment. A l'edat mit­jana es van gai­rebé ama­gar en racons dis­si­mu­lats dar­rere dels cen­tres. Un exem­ple para­digmàtic a Cata­lu­nya és el call de Girona. Car­rers angos­tos, sense la llum del sol. En èpoques de per­se­cució, pro­ce­dien a tapiar-se. En les res­tau­ra­ci­ons dels calls s'han hagut d'ender­ro­car parets que for­ma­ven com unes recam­bres secre­tes, com­par­ti­des amb habi­tat­ges veïns. Era el model de gueto, modi­fi­cat en certa manera als bar­ris jueus de Praga, on van viure, tre­mo­lo­ses, cen­te­nars de per­so­nes tement una mort que no va tri­gar a arri­bar.

Els altres gue­tos més carac­terístics són els que for­ma­ven i for­men els estran­gers sense recur­sos quan arri­ben a una ciu­tat foras­tera per a esta­blir-s'hi. Els ravals de les ciu­tats van néixer i créixer amb aquests nous habi­tants, rere mura­lla. Al raval de Bar­ce­lona s'hi van esta­blir els occi­tans en la més mas­siva immi­gració, la qual va for­nir la ciu­tat, al segle XVI, d'un 30% d'habi­tants més dels que hi vivien.

Les moder­nes migra­ci­ons lli­ga­des a la indus­tri­a­lit­zació s'arre­ple­guen també jun­tes en els ravals de les ciu­tats indus­tri­als. Ens atu­ra­rem a les nos­tres ciu­tats cata­la­nes. I a les migra­ci­ons dels anys sei­xanta i setanta. Les arri­ba­des de trens plens de gom a gom de, sobre­tot, gent d'Anda­lu­sia dobla­rien la població autòctona. D'una manera desi­gual, natu­ral­ment, ja que alguns pobles van pas­sar de 5.000 habi­tants a 30.000, i d'altres amb prou fei­nes si van assu­mir-ne un sim­ple 10%. La resul­tant va ser entre un 30 i un 40 per cent d'incre­ment si con­tem­plem tot el ter­ri­tori català.

L'assen­ta­ment és tètric. Des de les bar­ra­ques de les plat­ges de Sant Adrià de Besòs fins a les que seguien els des­ni­vells de la cara de mar de Montjuïc, fins a les que vore­ja­ven les ribes dels rius. L'obra social va ini­ciar una sèrie d'edi­fi­cis de pisos en ren­glera. Obvi­ant la major o menor qua­li­tat de les obres, veiem que van ser cons­truïts als afo­res de les ciu­tats, i n'hem aca­bat ano­me­nant cin­tu­rons. Vaja, totes les con­di­ci­ons per a l'aïlla­ment.

És aquí que ens atu­rem per obser­var que aquests cin­tu­rons són ali­ens a la ciu­tat després de 50 anys. Els fills i els néts d'aque­lles gene­ra­ci­ons han bai­xat al cen­tre, molts d'ells tre­ba­llen en llocs de pres­tigi, freqüenten les ter­ras­ses d'estiu per a fer un gintònic al mig dels diver­sos joves de la ciu­tat i, sobre­tot i molt par­ti­cu­lar­ment, han estu­diat dins el mètode d'immersió lingüística, fet que els homo­loga a tots els altres con­ciu­ta­dans.

Per què, doncs, en aquests moderns ravals la gent encara hi viu com si fos­sin a qual­se­vol lloc d'Espa­nya? Em per­meto aven­tu­rar: per la volun­tat d'alguns polítics interes­sats a man­te­nir l'espa­nyo­li­tat d'un impor­tant con­tin­gent de per­so­nes que viuen i voten en clau espa­nyola.

O, si no, per què en qua­tre dies l 'ANC i ERC, que s'hi han llançat de ple, han acon­se­guit un grup com Súmate? Per què en les euro­pees hi ha hagut llocs del cin­turó on ha gua­nyat ERC? Per què a Cer­da­nyola? Per què a Saba­dell? I a Bla­nes, poble amb molta immi­gració? Sen­zi­lla­ment, l' ANC i ERC han dit: vosal­tres i nosal­tres for­mem un sol poble. S'ano­mena Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.