Opinió

‘Cazatesoros'

A l'Europa medieval
els arrencaqueixals es distingeixen en les seves parades pels colors de les tovalloles

Els estius són una època for­mi­da­ble per tro­bar tota mena de pro­gra­mes tra­lla que abans es repar­tien en mul­ti­tuds de canals que eren temàtics i no interes­sa­ven a ningú, més aviat a xim­plets que s'engan­xen a unes pràcti­ques del tot curi­o­ses, com és el cas d'uns tipus que bus­quen “tre­sors” pel mig del desert, cemen­ti­ris d' andròmines, dar­re­res de cases curu­lles de fer­ros, emba­lums de tota mena de coses apa­rent­ment des­co­ne­gu­des. En el dar­rer pro­grama (era repe­tició) els dos pro­ta­go­nis­tes s'abra­cen bojos d'ale­gria per la mera­ve­lla que han tro­bat; es tracta d'una mena de fanal rove­llat que té tots els vidres ori­gi­nals; sí, els emplo­mats, s'hi afe­geix l'altre!

Després ve la segona part: com­prar al pro­pi­e­tari d'aquell immens camp de fer­ra­lla amb una fila més aviat de tocat de l'ala; tan­ma­teix aquell tipus sap exac­ta­ment què té entre les mans, és un fanal de bar­ber que asse­nya­lava també el lloc on, a més d'afai­tar, arren­ca­ven quei­xals. L'exem­plar en qüestió era dels pri­mers en fabri­car-se amb llum, o sigui amb bom­beta Edi­son (que no hi era), una peça autèntica d'arque­o­lo­gia indus­trial. Pot­ser aques­tes mati­na­des esti­uen­ques donen per entu­si­as­mar-se per aques­tes coses; jo con­fesso que m'hi encanto.

La ter­cera fase: després d'haver acor­dat un preu ini­cial, la part més sucu­lenta: anar a ca l'expert. Vostès podrien pen­sar en un per­so­natge que vis­qui del que sap dels fanals de bar­ber? Doncs sí! L'expert els con­firma que els emplo­mats són autèntics, els dóna tota mena de detalls. En prin­cipi els tres colors dels vidres: blanc, ver­mell i blau, i no són aquests per l'atzar, ja a l'Europa medi­e­val els arren­ca­quei­xals es dis­tin­gei­xen en les seves para­des pels colors de les tova­llo­les que tenien pen­ja­des al cos­tat: la blanca neta, la blava amb sul­fat de coure per desin­fec­tar i la ver­me­lla ama­rada de sang del pobre paci­ent. El fet que les hemorràgies fos­sin grans com­por­tava que les tova­llo­les fos­sin també mol­tes, per la qual cosa havien de fabri­car-se una mena d'este­ne­dors que es veien de ben lluny, d'aquí que els tres colors entor­to­lli­gats repre­sen­tin tan noble art de rasura i el no més noble però sí més dolorós de des­pren­dre's de peces den­tals podri­des.

Una altra cosa que Europa va dei­xar a Amèrica en for­mat pro­grama TV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.