Mireia

És una espor­tista excep­ci­o­nal i els con­ciu­ta­dans ens en sen­tim orgu­llo­sos, i més quan no amaga la con­dició de bada­lo­nina i es mos­tra fidel a les arrels de barri, iden­ti­fi­cada amb un poble que fa anys li donà l'opor­tu­ni­tat de fer el pregó de fes­tes, en un dis­curs intel·ligent en què fins es per­meté ser crítica amb algu­nes polítiques muni­ci­pals. Mireia Bel­monte és un valor en alça.

És veri­tat que passa els dies al Cen­tre d'Alt Ren­di­ment i que ja fa un parell d'anys està fede­rada a Múrcia, per unes estra­nyes con­xor­xes que la feren dub­tar fins i tot de con­ti­nuar en l'alta com­pe­tició. A part d'això, pre­sen­tada com a bada­lo­nina i en alguns casos com a cata­lana, també és veri­tat que mai no l'hem vist aga­fada a la senyera, encara que ha decla­rat que veu­ria bé l'existència de selec­ci­ons cata­la­nes com­pe­tint amb les espa­nyo­les, tot i que, asse­gura, “ara formo part de la fede­ració espa­nyola, i aquest tema no és la meva pri­o­ri­tat”. Queda dit, per situar-nos.

En temps de vaques magres, García Albiol s'ha aga­fat a la figura de la neda­dora, i en una decisió ínte­gra­ment per­so­nal ha decla­rat que al pro­per ple muni­ci­pal por­tarà una reso­lució per decla­rar-la filla pre­di­lecta de la ciu­tat, asse­gu­rant-se una gla­mu­rosa foto­gra­fia. Fins és nor­mal que l'alcalde popu­lar i popu­lista apro­fiti l'empenta de la Mireia, cosa que ha fet en recep­ci­ons extra­or­dinàries i inven­tant el macro­pro­jecte d'un com­plex espor­tiu pre­si­dit per una pis­cina olímpica que por­tarà el nom de l'espor­tista, amb la qual ja ha pre­sen­tat con­jun­ta­ment el pro­jecte i s'ha fet les fotos de rigor, mal­grat que l'Ajun­ta­ment no té ni un ral per dedi­car-hi. García Albiol en sap, d'aques­tes coses, i de la ren­di­bi­li­tat política que li dóna deter­mi­nada com­pa­nyia.

La ciu­tat és més com­plexa, com també ho és el país, i fa certa basarda veure Mireia Bel­monte uti­lit­zada política­ment en un joc d'interes­sos incon­fes­sa­bles. La noia és llesta i s'ha creat una estima entre la seva gent. Seria una llàstima que es cremés en el parany de la política par­ti­dista, al marge que segu­ra­ment hi ha una activa llista de con­ciu­ta­dans que merei­xen, tant o més, el reco­nei­xe­ment de fill pre­di­lecte. Pot­ser la decisió més intel·ligent de Mireia seria renun­ciar a reco­nei­xe­ments que no van gens amb ella.