Opinió

Mas té la paraula

Per una banda no vol claudicar a les amenaces constants de l'Estat
i per l'altra depèn de
les exigències dels seus aliats al Parlament

L'èxit de la ter­cera gran mani­fes­tació de la Diada és inqüesti­o­na­ble. L'èxit rau a tenir una idea clara sobre l'objec­tiu i asso­lir-lo. Dar­rere hi ha mol­tes hores de feina, pen­sar en els petits detalls, acon­se­guir que no es trenqués res, que no es cridés con­tra ningú, que es man­tingués un ordre escru­polós, tot­hom al seu lloc, a l'hora, com si els cen­te­nars de milers de cata­lans pro­ta­go­nit­zes­sin una mul­ti­tu­dinària sim­fo­nia coral. L'ambi­ent era fami­liar, rei­vin­di­ca­tiu i fes­tiu. Penso que els orga­nit­za­dors feren una tasca for­mi­da­ble però que els cata­lans que hi par­ti­ci­pa­ren eren cons­ci­ents de la importància del moment i sabien que la ges­tu­a­li­tat de l'acte era del tot impres­cin­di­ble.

No hi acos­tuma A haver una causa única quan tanta gent es con­cen­tra un dijous de festa a la tarda a les dues artèries urba­nes més emblemàtiques de la capi­tal de Cata­lu­nya. Les cau­ses per les quals tants cata­lans es con­cen­tra­ren són molt vari­a­des. Però el crit que s'escol­tava esporàdica­ment des de molts indrets de la mani­fes­tació eren els d'inde­pendència. Final­ment, els cata­lans de la V van enten­dre que no eren als car­rers de Bar­ce­lona per recla­mar al dret a deci­dir sinó per exi­gir la inde­pendència.

Per pri­mera vegada, vaig veure com la cúpula de CiU, amb el silenci del con­se­ller Espa­da­ler, dema­nava ober­ta­ment i clara la inde­pendència en l'ofrena foral al monu­ment a Rafael Casa­nova. La Diada 2014 no anava con­tra ningú. Més aviat estava adreçada als cata­lans i molt en par­ti­cu­lar, al govern de Cata­lu­nya.

Després dels par­la­ments cer­ti­fi­cant l'èxit acla­pa­ra­dor de la con­cen­tració, Carme For­ca­dell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Aba­dal es per­so­na­ren al palau de la Gene­ra­li­tat. La pre­si­denta de l'ANC, la d'Òmnium Cul­tu­ral i el de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència exi­gi­ren al pre­si­dent Artur Mas que havia de posar les urnes al car­rer el 9 de novem­bre, res­po­nent a la crida unànime de cen­te­nars de milers de cata­lans que s'havien mani­fes­tat a la gran V. La feina de la Diada estava feta i molt ben feta. Calia que es traduís en un com­promís polític con­cret per part del govern de Cata­lu­nya.

El pre­si­dent Artur Mas, acom­pa­nyat
de la vice­pre­si­denta, Joana Ortega, sor­tia després de la reunió per donar la seva versió de la jor­nada històrica. El més relle­vant del seu par­la­ment fou la petició d'uni­tat a les for­ces par­tidàries de la con­sulta. El pre­si­dent sap que la difi­cul­tat màxima perquè es puguin treure les urnes el 9-N es troba amb la intran­sigència de Mari­ano Rajoy a ofe­rir una nego­ci­ació oberta sobre tots els temes refe­rents a l'endèmic con­tenciós entre Cata­lu­nya i Espa­nya. Però Artur Mas tem més encara les reser­ves de fer pinya de les for­ces inde­pen­den­tis­tes. CiU governa en mino­ria i depèn del suport d'Esquerra Repu­bli­cana per por­tar a bon terme la con­sulta però també per a la gover­nació ordinària. D'aquí arrenca la fra­gi­li­tat d'un govern que no té més alter­na­tiva que cami­nar amb les cros­ses d'Oriol Jun­que­ras.

El diri­gent d'Esquerra va dir dos dies abans de la Diada que si el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal es pro­nun­ci­ava en con­tra de la llei de con­sul­tes, ell era par­ti­dari igual­ment de treure les urnes al car­rer, impul­sant ober­ta­ment la deso­bediència civil. La lega­li­tat cata­lana, ve a dir la doc­trina inde­pen­den­tista d'Esquerra i de l'ANC, no ha de depen­dre de la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola.

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat pot
seguir les peti­ci­ons dels seus socis, ava­lats per la gran con­cen­tració de la Diada, o fer ús de les seves prer­ro­ga­ti­ves i con­vo­car elec­ci­ons autonòmiques per al mateix dia 9. Com­pli­ria així la pro­mesa que el 9-N es votarà. Si opta per la tesi de la deso­bediència civil i treu les urnes al car­rer s'exposa a la ignorància ins­ti­tu­ci­o­nal dels governs occi­den­tals i a una reacció del govern espa­nyol que no sabem com serà però que si hem de fer cas de l'impàvid Rajoy no serà gens ama­ble. Tot fa pen­sar que Mas no és par­ti­dari d'una tren­ca­dissa i que es resis­tirà a la con­fron­tació oberta amb l'Estat. El que pugui pas­sar a Escòcia dijous tindrà una influència forta en la causa cata­lana tant si Alex Sal­mond surt gua­nya­dor com si els uni­o­nis­tes s'impo­sen en el referèndum encara que sigui per la mínima. Però men­tre la Diada entu­si­as­mava més d'un milió de cata­lans, el pri­mer minis­tre escocès deia que el procés del seu país i el de Cata­lu­nya eren dife­rents perquè Escòcia havia arri­bat a un acord amb Lon­dres per fer la con­sulta. Són dies difícils per al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. D'una banda no vol clau­di­car a les ame­na­ces cons­tants de l'Estat i de l'altra depèn de les exigències dels seus ali­ats al Par­la­ment. No seria estrany que en les pro­pe­res set­ma­nes fos­sin con­vo­cats nova­ment a les urnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia