Opinió

La columna

La reineta ha relliscat

Es veu que l'altre nacionalisme, el que engrillonava la llengua catalana, era una Arcàdia

“La rei­neta sent l'amor que la crema i la tur­menta; si trobés un aima­dor prou seria com­pla­senta.” És un amor encès, una ardència no cor­res­posta, com la de la rei­neta Alícia Sánchez-Camacho, que vol ser esti­mada i ado­rada a Cata­lu­nya i al mateix temps vol ser aplau­dida i entro­nit­zada al car­rer Génova de Madrid. Però no li acaba de fun­ci­o­nar perquè allà els llepa i aquí ens renya. El seu drama recorda el vode­vil La reina ha rellis­cat que es va estre­nar al Paral·lel el 1932.
Un dels números més famo­sos va ser
la cançó La rei­neta ha rellis­cat, i un altre, el Remena nena, que també escau a l'embo­lica-que-fa-fort de la Camacho.

“La rei­neta té un neguit que la porta tras­bal­sada; ni de dia ni de nit pot estar-se assos­se­gada.” El neguit tan neguitós li va fer dir que la V de la Diada demos­trava que l'inde­pen­den­tisme va de baixa.
La rei­neta va assis­tir a la mani­fes­tació bon­sai de Tar­ra­gona i amb el neguit que la porta tras­bal­sada es va cla­var una
bona cas­ta­nya. Perquè un vode­vil ha de fer riure, ha de tenir por­tes que s'obren i es tan­quen, embo­lics entre senyo­res lleu­ge­res de roba i senyors que van en calçotets.

“La rei­neta ha rellis­cat fent entrega del seu cor, i una espina s'ha cla­vat de la rosa de l'amor.” Una espina i una altra i una altra, perquè la rei­neta no para de rellis­car. Com la pati­nada espec­ta­cu­lar de l'altre dia, quan a la rei­neta se li va esca­par que volia recu­pe­rar la Cata­lu­nya de la seva infan­tesa. Al cap d'un minut tot­hom sabia ja que la Camacho va néixer el 1967 i que, doncs, enyora la pau de la dic­ta­dura. Recorda el dis­curs de Var­gas Llosa, que ara troba pro­vin­ci­ana i esca­nyada pel naci­o­na­lisme la Bar­ce­lona oberta i cos­mo­po­lita que ell va conèixer. Es veu que l'altre naci­o­na­lisme, el que engri­llo­nava la llen­gua cata­lana, era una Arcàdia. Però això és un vode­vil i que­dar-se en pilo­tes, encara que sigui intel·lec­tu­al­ment, forma part de la comèdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia