Opinió

La negació de l'evidència

No reconèixer el conflicte polític és, per part del govern central, una impostura

En filo­so­fia del conei­xe­ment el paper que juga l'evidència és fona­men­tal. No hi pot haver conei­xe­ment si les fonts d'on bro­lla aquest no es recol­zen en paràmetres homo­lo­ga­bles epis­te­mològica­ment. Així doncs, l'experiència dels sen­tits beu de la per­cepció empírica del món que ens embol­ca­lla. Un pai­satge, en el seu con­junt, és una evidència, pro­ducte d'un estímul sen­so­rial. D'altra banda, la memòria és una altra font de conei­xe­ment i, en aquest sen­tit, quan recor­dem el pai­satge esmen­tat abans, se'ns revela una evidència d'allò après en el decurs del temps. Per dir-ho poètica­ment, a més de sen­sa­ci­ons recor­dem conei­xe­ments.

L'evidència, doncs, com a matèria pri­mera a fi de reconèixer un estat de coses; una qua­li­tat que en el cas del procés sobi­ra­nista –i ja em per­do­narà el lec­tor– l'apa­rell de l'Estat –sense sepa­ració de facto de poders– es nega a accep­tar con­tra pluja i vent. Només així s'entén la pro­vidència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre el decret de con­vo­catòria del 9-N, on en el segon paràgraf del ter­cer punt, pot lle­gir-se: “De con­for­mi­dad con dicho artículo de la Cons­ti­tución, acu­erda sus­pen­der el Decreto impug­nado y sus Ane­xos (desde hoy, fecha de inter­po­sición del recurso, para las par­tes del pro­ceso y desde su publi­cación en el Boletín Ofi­cial del Estado para los ter­ce­ros), así como las res­tan­tes actu­a­ci­o­nes de pre­pa­ración para la con­vo­ca­to­ria de dicha con­sulta o vin­cu­la­das a ella.

Es tracta d'un exem­ple de la pit­jor lite­ra­tura repres­siva, en tant que direc­ta­ment apunta a la part més feble del procés: la soci­e­tat civil, els fun­ci­o­na­ris encar­re­gats de posar en fun­ci­o­na­ment la maquinària i, és clar, les orga­nit­za­ci­ons al vol­tant de la con­sulta en un atemp­tat jurídic que toca el moll de l'os dels drets civils de les per­so­nes físiques. No puc evi­tar de fer una pre­gunta retòrica. Què en pensa en el si del seu cor, un jurista repu­tat com és Miguel Her­rero y Rodríguez de Miñón?

En la base del des­co­nei­xe­ment hi ha el no voler saber. Però pit­jor és la ignorància de qui coneix i nega l'evidència. No reconèixer el con­flicte polític és, per part del govern cen­tral, una impos­tura. Perquè l'evidència es troba en els fets i, en el cas de Cata­lu­nya, és sin­gu­lar la volun­tat de sobi­ra­nia del seu poble. De fet, es tracta d'un con­flicte secu­lar entre dues con­cep­ci­ons antagòniques del poder. Una rea­li­tat que ha gene­rat, molt pro­ba­ble­ment, el movi­ment de mas­ses més impor­tant del dar­rer mig segle. Mili­ons de per­so­nes s'han mani­fes­tat els últims anys amb una civi­li­tat abso­luta. Però les parau­les de Her­man van Rom­puy, ferm opo­si­tor a les nos­tres deman­des, res­so­nen amb força: “La democràcia no pot ser­vir per can­viar fron­te­res”, des­men­tint així la idea d'Europa, les arrels del diàleg i l'entesa, l'espe­rit en el qual es fona­menta.

En el seu dis­curs al Par­la­ment de Cata­lu­nya en suport a la llen­gua cata­lana, Joan Solà expressà la següent idea: “I sem­bla inne­ga­ble que una comu­ni­tat no pot tenir una vida plena, tran­quil·la i opti­mista men­tre se senti sub­or­di­nada, men­tre vis­qui amb la sen­sació que hem dit d'inse­gu­re­tat, de dependència.” Era el 2009, pen­dents com estàvem de la reso­lució del TC rela­tiva a l'Esta­tut, l'enyo­rat filòleg ja intuïa un greu pro­blema de “dependència” política.

La negació de l'evidència té com a raó con­tra­dir el moment històric actual. No hi ha, doncs, cap inter­lo­cu­tor. Vivim un període greu de la nos­tra pecu­liar epo­peia com a poble, sem­pre obs­ti­nats a per­du­rar com a col·lec­ti­vi­tat orga­nit­zada. Quin grau de risc estem dis­po­sats a assu­mir en nom de la uni­la­te­ra­li­tat és una pre­gunta que només podem con­tes­tar nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia