Opinió

Esvàstiques i còmplices

I hi ha un món que despunta i que haurà d'esborrar dues dècades de malson

Un any més, el 9 d'Octu­bre –durant la tran­sició, Diada Naci­o­nal del País Valencià, i ara, Dia de la Comu­ni­tat Valen­ci­ana– grups nazis han apro­fi­tat la deno­mi­nada “pro­cessó cívica” per fer apo­lo­gia de l'esvàstica i del geno­cidi per­pe­trat pel naci­o­nal­so­ci­a­lisme ale­many. Al cos­tat de les auto­ri­tats del Par­tit Popu­lar, pagadíssi­mes, i d'una més pagada encara repre­sen­tació del món faller. No és la pri­mera vegada. Ni de bon tros. Fa anys que les matei­xes agres­si­ons i els matei­xos ges­tos es repe­tei­xen amb una impu­ni­tat abra­siva. Pit­jor encara, amb la com­pli­ci­tat dels agents des­ta­cats de la Poli­cia Naci­o­nal, que mai han iden­ti­fi­cat els autors del delicte de lesa huma­ni­tat.

Tots aquests senyors han apro­fi­tat cada any la dita pro­cessó per agre­dir els repre­sen­tants muni­ci­pals del Bloc Naci­o­na­lista Valencià, que sem­pre han aguan­tat estoi­ca­ment empen­tes, cops de puny i la pluja per­sis­tent de vidres i pro­jec­tils diver­sos. Tot­hom sap, a més, qui hi ha al dar­rere d'aquesta violència. Al cos­tat dels nazis, amb ells i bar­re­jant-s'hi, hi ha les ban­de­res d'España 2000, una força política d'extrema dreta que compta amb totes les bene­dic­ci­ons legals, i José Luis Roberto, líder del par­tit i pro­pi­e­tari d'una empresa de segu­re­tat pri­vada, Levan­tina de Segu­ri­dad, que rep suco­sos con­trac­tes de les admi­nis­tra­ci­ons valen­ci­a­nes. El lec­tor que en vul­gui saber més, que tin­gui fetge per saber-ne més, només ha d'anar a la xarxa i bus­car la bio­gra­fia i les heroïcitats d'aquest empre­sari que tracta tan bé el règim del Par­tit Popu­lar.

L'exhi­bició nazi des­ca­rada del 9 d'Octu­bre és la cara més gro­tesca d'un
règim, el que ha pro­pi­ciat el PP, que, des del con­trol abso­lut de totes les ins­ti­tu­ci­ons valen­ci­a­nes, ha devas­tat el país. La columna cen­tral del deno­mi­nat “eix de la pros­pe­ri­tat” –Illes Bale­ars, País Valencià i Madrid– s'ha ensor­rat amb un escla­fit que encara dura.
El “model valencià” dels popu­lars és terra cre­mada. Els grans pro­jec­tes, les enor­mes ins­tal·laci­ons, els fas­tos des­me­su­rats, l'arrogància des­bo­cada, tot ha fet lle­nya acom­pa­nyat d'una acció judi­cial que ha impu­tat un per­cen­tatge desor­bi­tat de càrrecs públics en tra­mes de cor­rupció. Com a reacció amb pre­ten­si­ons elec­to­ra­lis­tes, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Alberto Fabra, va afir­mar el mateix 9 d'Octu­bre que el seu govern i el seu par­tit repre­sen­ten “l'esta­bi­li­tat de l'actual model de con­vivència con­tra els movi­ments sepa­ra­tis­tes i rup­tu­ris­tes”.

Però els fets –i la catàstrofe– són obs­ti­nats, i les enques­tes d'intenció de vot, cada vegada més decan­ta­des. Segons un dar­rer son­deig que es va publi­car el mateix dia 9, el Par­tit Popu­lar pas­sa­ria de 55 dipu­tats (majo­ria abso­luta) a tenir-ne només 32 si es fes­sin elec­ci­ons avui. El PSPV-PSOE també bai­xa­ria de 33 a 29. Podem irrom­pria a les Corts Valen­ci­a­nes amb 17 dipu­tats. Com­promís sal­ta­ria de 6 a 14. I Esquerra Unida en suma­ria 2 als 5 que ara té. Totes aques­tes puja­des i bai­xa­des equi­va­len al gran canvi que la soci­e­tat valen­ci­ana demana a crits des­es­pe­rats i que van tenir el pri­mer gran reflex en les pas­sa­des elec­ci­ons euro­pees. La gran incògnita és deter­mi­nar quina serà la com­bi­nació que subs­ti­tuirà al govern de la Gene­ra­li­tat el PP. Per ara, sem­bla que serà el can­di­dat soci­a­lista, Ximo Puig, qui haurà de sumar el suport par­la­men­tari
neces­sari. Però també podria pas­sar que Com­promís i Podem s'ajun­ten i que sigui la seva més que pre­vi­si­ble can­di­data, Mònica Oltra, qui acabi pre­si­dint la Gene­ra­li­tat. Hi ha una segona cons­ta­tació, més amarga. Quan el Bloc Naci­o­na­lista Valencià es va ajun­tar amb Ini­ci­a­tiva pel País Valencià el seu naci­o­na­lisme es va diluir una mica. Com­promís ha aca­bat sent més una opció soci­al­ment indig­nada que naci­o­nal­ment alte­rada. Ara l'acord amb Podem encara pot esbra­var més el vell naci­o­na­lisme valencià.

Però, sigui com sigui, hi ha un món que boqueja. Gràcies als déus i als pro­pis errors. I un altre que des­punta i que haurà d'esbor­rar dues dècades de mal­son. Que així sigui i que, almenys, el pròxim 9 d'Octu­bre els nazis no cam­pen ale­gre­ment pel cen­tre de València. Seria un bon pri­mer senyal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia