Opinió

anàlisi

Quin atractiu té ser espanyol?

Ima­gi­nem-nos que algú d'aquests que avui es mani­fes­ta­ran a Bar­ce­lona fla­me­jant ban­de­res i insígnies espa­nyo­les, espero que cons­ti­tu­ci­o­nals, i cri­dant per la sagrada uni­tat d'Espa­nya, tingués l'acu­dit de pen­sar un moment i veiés que el seu acte, més o menys majo­ri­tari, no ser­veix per res perquè ja posats en la situ­ació que estem, només calen argu­ments i no emo­ci­ons. I ima­gi­nem-nos, doncs, que ens volen donar argu­ments als que en volen mar­xar per fer-nos enten­dre que és millor junts. Quin atrac­tiu té ser espa­nyol? Sin­ce­ra­ment, penso que tin­dria molt difícil d'expli­car-nos-ho, si vol ser creïble.

En pocs dies han pas­sat tres fets, que curi­o­sa­ment fins i tot diria que no són pas els més impor­tants, però han tin­gut la vir­tut de fer que, de cop, ens veiéssim les ver­go­nyes, fins i tot aque­lles més gros­ses i que alguns inten­ta­ven ama­gar. Cas­tor és l'evidència clara del capi­ta­lisme emprat durant tot aquest temps i que s'ha anat repe­tint en mul­ti­tud d'oca­si­ons. Les tar­ge­tes de crèdit black de Caixa Madrid i Bankia són l'evidència clara que la clep­to­ma­nia dels pode­ro­sos és trans­ver­sal. I l'inci­dent de l'Ebola és l'evidència clara que el país és el país de les cha­pu­zas (nyaps) fent bo l'advertència de Murfi: tot allò que pot sor­tir mala­ment, surt mala­ment. Si pels fets els hem de conèixer, ara ja els conei­xem a tots i sabem que tots ells són els més efi­ci­ents anti­sis­tema ja que amb les seves acci­ons, l'estant enfon­sant fins a límits irre­cu­pe­ra­bles. Al seu cos­tat, Podem són uns apre­nents.

És un fet demos­trat científica­ment que l'endogàmia engen­dra regressió biològica, i aquest prin­cipi no només és apli­ca­ble a la repro­ducció, també és apli­ca­ble a la política i a l'empresa; per tant, no pot sor­pren­dre a ningú que hàgim cai­gut tan baix. La llista dels bene­fi­ci­ats de les tar­ge­tes ens ser­veix de mos­tra per cla­ri­fi­car aquest endo­ga­lar-se amb què s'ha con­ver­tit l'Estat espa­nyol amb aquest mari­datge entre política i empresa. D'aquests 86 con­se­llers que gau­dien de tar­ge­tes opa­ques, 28 són mili­tants del PP i 15 del PSOE, és a dir, el 67% eren polítics i la resta, repar­tit entre UGT, CCOO i patro­nals empre­sa­ri­als. Però en la llista també hi podem tro­bar la cunyada del pre­si­dent de la Comu­ni­tat de Madrid, la dona de l'exse­cre­tari del PP de Madrid, la filla d'Edu­ardo Zaplana, l'excu­nyat de Rodrigo Rato... Però tot aquest escàndol de les tar­ge­tes només suposa 15,5 mili­ons d'euros, una fotesa com­pa­rada amb els 22.000 mili­ons d'euros en aju­des direc­tes que ens ha cos­tat a tots la seva mala gestió o, en algun cas, pot­ser, gestió frau­du­lenta i dolosa.

Aquesta llista del des­ho­nor inclou bona part del nucli dur de l'entra­mat de la marca España, i l'evidència que no hi ha volun­tat de depu­ració la tenim amb el fet que molts d'aquests encara avui s'asse­uen en con­sells d'admi­nis­tració de grans empre­ses. És un fet que també demos­tra la poca exigència ètica o la impos­si­bi­li­tat de rege­ne­ració, d'aques­tes grans cor­po­ra­ci­ons man­tin­gu­des a l'ombra del poder. I l'escarni més gran és que en aquesta llista negra hi ha ins­pec­tors fis­cals en accidència i encara avui l'Agència Tri­butària no ha fet cap comu­ni­cat infor­mant-nos de la seva expulsió del cos d'ins­pec­tors d'Hisenda. Això vol dir que pot­ser un empre­sari hon­rat un dia tin­gui la visita d'alguns d'aquests per fer-li una ins­pecció. Ente­nen per què a l'Estat espa­nyol hi ha més d'un 20% d'eco­no­mia sub­mer­gida?

La decadència dels sis­tema és tan mani­festa i l'auto­pro­tecció dels seus interes­sos tan evi­dent que el pre­si­dent de l'Orga­nit­zació d'Ins­pec­tors d'Hisenda de l'Estat, Julio Ransés Pérez Boga, diven­dres pas­sat en una ponència feta sobre la reforma fis­cal 2015 a la Cam­bra de Comerç de Reus, en res­posta a una pre­gunta sobre les ins­pec­ci­ons fis­cals a Cata­lu­nya, reco­nei­xia que on es fan menys ins­pec­ci­ons fis­cals, ate­nent el nom­bre d'empre­ses regis­tra­des, és a Madrid.

I torno al prin­cipi, a l'inter­pel·lat mani­fes­tant d'avui; per a un català, quin atrac­tiu té ser espa­nyol?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia