Si us plau, una lliçó d'economia!
En alguns partits
hi ha ignorància econòmica, i això
és preocupant
No estic en contra de cap programa polític, sempre que acceptin els principis de la democràcia i rebutgin la violència. Dit d'una altra manera, la línia vermella s'ha d'establir entre els que accepten i apliquen la Declaració Universal dels Drets Humans del 10 de desembre del 1948, promulgada per l'ONU –un dels documents cabdals del segle XX–, i aquells que no l'accepten o no l'apliquen. Com que sóc una mica heterodox, hi voldria fer un afegit: i que no oblidin els principis bàsics de l'economia.
Fa pocs anys, quan vaig assumir la presidència de l'Ateneu Barcelonès, després de saludar els membres de la junta directiva –quin gran equip, senyores i senyors!– els vaig dir que qualsevol d'ells que tingués un bon projecte a realitzar, posés els diners necessaris sobre la taula, ja que d'altra manera la fantàstica idea que havien tingut quedaria en un calaix.
És un principi econòmic general, vàlid per a totes les ideologies. Durant els anys de la transició democràtica, de forta conflictivitat social, hi va haver dirigents sindicals que no sabien llegir un balanç. En aquestes condicions, les converses amb la patronal o amb la direcció de l'empresa estaven condemnades al fracàs. Ara en saben i no cal que els diguin que si els resultats estan a l'actiu, és que hi ha pèrdues a l'empresa.
Hi ha persones que saben economia, però no ho demostren. És el cas d'algunes personalitats del govern espanyol. Quan parlen amb el professor Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, aquest els hauria de suspendre i demanar que tornessin al seu seient fins al setembre. No hi ha ignorància econòmica, sinó una cosa pitjor: mala voluntat. En alguns partits polítics catalans hi ha ignorància econòmica i aquest és un fet preocupant. Avui dia tots els polítics amb responsabilitat han de saber economia, des del conseller de Cultura fins al president del govern, passant pel de Sanitat o el d'Interior. El conseller de Cultura, a més, ha de poder identificar un quadre de Joan Miró i saber qui era Stefan Zweig, mentre que el president ha de saber una mica de tot, però d'economia, una mica més que la mitjana. Els asseguro que, escoltant alguns polítics, si ets economista t'adones que s'han limitat a rebre quatre lliçons, mal païdes. No diré noms, és clar. Alguns em són simpàtics i d'altres no, però és igual. No és cap pecat no saber economia, però sí un dèficit greu en ells, que pot tenir conseqüències negatives. Un economista sense idees serà un fracàs, de la mateixa manera que un polític amb idees brillants també ho serà, si no té una persona al costat que li repassi els discursos i revisi el programa econòmic del partit.
Tot projecte ha de tenir la solució financera al costat. I això és tan vàlid per a la independència de Catalunya com per a la recollida d'escombraries d'un municipi. Totes les grans idees tenen actiu, passiu i compte de resultats.
A l'actiu, hi posem la il·lusió; al passiu el seu cost. Per mi el resultat és positiu, però sóc conscient del cost.
