Opinió

La columna

Taules mida Nadal

Et toca seure amb una pota al mig, en un angle impossible i tan encaixonat que no pots
ni agafar la forquilla

Anun­cien tau­les de men­ja­dor “de mida Nadal”, és a dir, tau­les d'una extensió XXL que doblen la lon­gi­tud d'una taula estàndard. Atès que és la data de l'aplec fami­liar per anto­nomàsia, la referència al Nadal és esca­ient, no neces­sita més expli­ca­ci­ons. Són com­pli­ca­des per no dir irre­so­lu­bles les mani­o­bres que cal fer per enca­bir tot­hom al dinar, o al sopar, que les arrels fami­li­ars de la Noc­he­bu­ena tiren amb força. Allar­gar la taula és una ciència, sobre­tot quan te les heus amb aque­lles anti­gues i pesants que tenen una ala a cada extrem i que quan les toque­ges ten­dei­xen a col·locar els encai­xos i des­en­ca­mi­nar les guies. Costa Déu i ajuda recom­pon­dre l'arte­facte sense engan­xar-s'hi els dits.

Les tau­les de mida Nadal són un desi­deràtum, la fruita pro­hi­bida del bonafè, ço és, el des­gra­ciat a qui sem­pre li toca men­jar en unes con­di­ci­ons deplo­ra­bles. Allar­gar una taula de qual­se­vol manera és una tra­dició bàrbara. Amb qua­tre posts, amb retalls arros­si­nats de fusta aglo­me­rada o amb una porta vella damunt de cava­llets, que són una tor­tura lenta, d'aque­lles que abans en deien xine­ses. Els peus topen amb els cava­llets i t'has d'estar amb les cames encon­gi­des tota l'estona, com en una txeca. L'escu­de­lla, la carn d'olla, el pollas­tre, les neu­les, els tor­rons se suc­ce­ei­xen a pas de tor­tuga, amb una par­simònia dolo­rosa. Et toca seure amb una pota al mig, en un angle impos­si­ble i tan encai­xo­nat que no pots ni aga­far la for­qui­lla. Però fas veure que no passa res, que l'impor­tant és estar tots junts. Per aca­bar-ho d'ado­bar seus en una cosa mal­gir­bada que ano­me­nen cadira amb una ale­gria nada­lenca. Les cadi­res, ai, les cadi­res! Si començo, no acabo. Però no sóc ven­ja­tiu i ho deixo en mans de Nos­tre Senyor, que el dia del judici suprem pre­gun­tarà: “I tu què has fet perquè els teus con­vi­dats s'asse­gues­sin a taula com Jo mano.” Lla­vors vindrà el plor i el crui­xir de dents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia