Opinió

Ens veurem a les urnes

Ara ja sabem que el 27 de setem­bre hi haurà elec­ci­ons i que el somni de la uni­tat de les for­ces sobi­ra­nis­tes s'ha esvaït com s'esva­ei­xen els som­nis: alleu­ge­rint els que no hi cre­ien i dei­xant un regust amarg en els que hi tenien fe. I com que en aquest somni hi tenia fe la majo­ria de la soci­e­tat cata­lana i els pri­mers de no creure-se'l eren els que no l'han fet pos­si­ble, fins al dar­rer diu­menge de setem­bre ens que­darà la incògnita de saber si aquests ja n'han fet prou d'haver dema­nat perdó o si les urnes els reser­ven alguna sor­presa. Ja es veurà. De moment, dues coses són segu­res. La pri­mera, que cap dels ciu­ta­dans sense ads­cripció política que han seguit el procés sobi­ra­nista en pri­mera fila, orga­nit­zant i par­ti­ci­pant en cada una de les acti­vi­tats des­ti­na­des a fer visi­ble la força cívica del pro­jecte, no es mama el dit ni està dis­po­sat que li ven­guin més sopars de duro en nom de res. Aquí, tot­hom ha donat el que havia de donar i els cap­da­van­ters n'han pres el que els ha con­vin­gut, de manera que els comp­tes estan sal­dats.

La segona és que, fet i fotut, això és el que tots els actors del joc –pro­ta­go­nis­tes, anta­go­nis­tes i secun­da­ris– han vol­gut, de manera mani­festa o més dis­si­mu­la­da­ment. Més d'hora –com Ini­ci­a­tiva o la CUP–, més tard –com ERC i CiU– o amb la cara agra i el cor con­tent, com el PP, el PSOE, Ciu­ta­dans o Podem. Pre­fe­rei­xen batre's entre ells amb les seves pròpies armes i ens dema­nen que pren­guem par­tit. Doncs ho farem i no per­me­trem que l'objec­tiu final sigui un pre­text per dei­xar pas­sar res.

Ara tenim el repte d'esco­llir en una sola decisió els repre­sen­tants que s'ajus­tin amb més exac­ti­tud al model ins­ti­tu­ci­o­nal de país que cadascú vol per al futur i els que més garan­ties ofe­rei­xin per com­plir un pro­grama econòmic i social de progrés, perquè ara només ens val pro­gres­sar en tots els aspec­tes i totes les direc­ci­ons si volem sor­tir del clot. I, cer­ta­ment, haver de resol­dre en una sola mà amb­dues qüesti­ons pot resul­tar confús i fins i tot con­tra­dic­tori, perquè en cap espec­tre polític aca­ben de casar mai del tot les ofer­tes de progrés econòmic amb les d'avenços soci­als ni cap d'aques­tes dues amb les de sobi­ra­nia naci­o­nal. Per això les volíem sepa­ra­des, per no posar el carro davant dels bous. Hau­rem d'arra­co­nar els bous per recu­pe­rar el carro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia