Opinió

El tram final

L'assoliment de la sobirania és una feina que correspon a tota una societat. Des de la llibertat. I la llibertat no és patrimoni de cap ideologia

Fa pocs dies vaig rebre una carta d'un bon amic meu resi­dent a Suïssa, en la qual em comen­tava que amb la seva esposa i fill havien fet milers de quilòmetres per par­ti­ci­par humil­ment en el procés. Pri­mer per obte­nir la còpia lite­ral de la seva par­tida de nai­xe­ment per tal de poder estar ins­crit al con­so­lat de Berna, per par­ti­ci­par en cade­nes huma­nes a Suïssa i la V a Bar­ce­lona i, final­ment, amb l'anada a Milà per votar, i que si els nos­tres polítics només saben fer con­ferències estèrils hi ha el perill que la gent no enten­gui el seu debat. I els cata­lans hau­rem per­dut l'ocasió única de la nos­tra història en què tots els ele­ments esta­ven reu­nits per tor­nar a exis­tir.

Com­prenc els temors i la decepció del meu amic. Tot i així, no hem d'obli­dar que l'asso­li­ment de la sobi­ra­nia és una feina que cor­res­pon a tota una soci­e­tat, inde­pen­dent­ment de l'ads­cripció ideològica de cadascú, la qual s'ha de res­pec­tar, hi caben totes. Per això s'ha de plan­te­jar com un esforç con­junt, obert, sin­cer i real. Des de la democràcia. Des de la lli­ber­tat. I la lli­ber­tat no és patri­moni de cap ide­o­lo­gia. Penso que aquest cap­te­ni­ment va ser el de la reunió a la Gene­ra­li­tat del 14 de gener.

També va dir el meu amic que Mas i Jun­que­ras no tenen excusa. Mal­grat tot, són líders i els líders han de tenir totes les for­mes ima­gi­na­bles d'intel·ligència i sobre­tot han de tenir coratge. La intel·ligència de dis­cer­nir allò que cal fer i el coratge de fer-ho. Han de tenir seny, per des­comp­tat. Seny no sig­ni­fica refu­sar córrer ris­cos. Sig­ni­fica valo­rar els que valen la pena i reque­reix no enro­car-se en un man­te­ni­ment del propi cri­teri. Accep­tar córrer ris­cos no vol dir afron­tar-los pre­ci­pi­ta­da­ment. La reunió de la tarda del dime­cres dia 14 entre el pre­si­dent Mas, Oriol Jun­que­ras i les enti­tats sobi­ra­nis­tes va con­cloure amb un acord per garan­tir la con­tinuïtat del procés. Es va recu­pe­rar la uni­tat i el clima d'acord que havia exis­tit durant dos anys, i que en els dar­rers mesos s'havia anat afe­blint i esquer­dant. El pre­si­dent Mas i Oriol Jun­que­ras van dema­nar dis­cul­pes. La capa­ci­tat d'autocrítica és també una con­dició de líder.

Cata­lu­nya ha pro­po­sat totes les vies que la pròpia lega­li­tat de l'Estat per­me­tia. La res­posta del govern espa­nyol ha estat refu­sar-les. Ara només en queda una, elec­ci­ons autonòmiques a les quals els votants ator­guin caràcter ple­bis­ci­tari. El pre­si­dent Mas vin­cula l'èxit del procés català a una majo­ria abso­luta. El prin­ci­pal objec­tiu de l'acord és acon­se­guir-la. Recu­pe­rar la uni­tat era fona­men­tal per garan­tir la con­tinuïtat d'un procés de tran­sició naci­o­nal que va tenir el punt àlgid el dia 9 de novem­bre pas­sat. A aques­tes elec­ci­ons s'hi con­cor­rerà amb llis­tes diver­ses que es pre­sen­ta­ran amb un full de ruta naci­o­nal com­par­tit que s'incor­po­rarà als pro­gra­mes elec­to­rals.

La publi­cació dels Decrets de Nova Planta, el 1716 a Cata­lu­nya, va sig­ni­fi­car l'annexió de Cata­lu­nya a Cas­te­lla. Una annexió sig­ni­fica ser sotmès a una lega­li­tat que no és la pròpia. Atès que el marc con­cep­tual d'Espa­nya/Cas­te­lla/Madrid, basat en una volun­tat de domini, és radi­cal­ment dife­rent del marc con­cep­tual de Cata­lu­nya, basat en una volun­tat d'exis­tir i que les dues volun­tats es man­te­nen infle­xi­bles, és obvi que en un moment o altre, en un punt o altre, Cata­lu­nya haurà de tren­car la lega­li­tat forana: la de l'Estat espa­nyol. Les suc­ces­si­ves nega­ti­ves del govern de l'Estat espa­nyol són prou il·lus­tra­ti­ves de la seva ine­vi­ta­bi­li­tat. Lle­geixo que en l'esbor­rany del full de ruta uni­tari del procés sobi­ra­nista català es plan­teja la cele­bració d'un referèndum, cosa que supo­sa­ria un acord amb el govern espa­nyol. En cas con­trari es plan­teja direc­ta­ment la pro­cla­mació de l'estat català: la rup­tura de la lega­li­tat de l'Estat espa­nyol. Al·leluia!, hau­rem entrat en el tram final de la ruta. La inde­pendència és una qüestió de fet. Esdevé de dret en pro­duir-se els reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals. De resul­tes del com­promís del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de dur a terme una con­sulta sobre el futur polític i naci­o­nal de Cata­lu­nya es va crear el Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal (CATN), el qual en el període d'un any i mig va eme­tre 18 infor­mes, l'últim dels quals té com a objecte ana­lit­zar els rep­tes i les estratègies en el procés de reco­nei­xe­ment i inte­gració a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal d'un even­tual estat català inde­pen­dent i s'hi fan una sèrie de con­si­de­ra­ci­ons rela­ti­ves al procés de demanda de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, en què els inter­lo­cu­tors no tin­dran la intran­sigència de l'Estat espa­nyol, entre altres raons perquè seran part interes­sada i tin­dran un marc con­cep­tual dife­rent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia