Opinió

Art a la vinya

Al celler Mas Blanch
i Jové tot és, com el paisatge que han modificat amb la seva devoció per l'art, una barreja de modernitat
i genuïnitat

Fa fred, aquest matí d'hivern a la Pobla de Cérvo­les, tot i ser un dia asso­le­llat en aquest punt de les Gar­ri­gues a un cop de pedra de la Conca i el Pri­o­rat. Com aquest, la terra hi apa­reix eixuta, en aquest paratge mun­tanyós als peus de serra la Llena, d'on s'ha ense­nyo­rit l'oli­vera i, per pri­ma­vera, hi ver­me­lle­gen les rose­lles. Els dos cen­te­nars llargs de poble­tans que hi viuen con­ser­ven la memòria llu­nyana de quan el duc d'Alba, al ser­vei de Felip V, saquejà la població i la devoció popu­lar espera just el punt de les 12 d'aquell dia de novem­bre quan, un sol cop l'any, el sol toca el ros­tre de la mare­dedéu de la Jon­quera. Ufa­no­sos, van alçar un monu­ment al seu fill il·lus­tre, Josep Espasa, l'edi­tor que publicà el Dic­ci­o­nari de la llen­gua cata­lana ab la cor­res­pon­den­cia cas­te­llana y lla­tina, de Pere Labèrnia, i les poe­sies cata­la­nes, de Fre­de­ric Soler (Pitarra), més cone­gut per ser qui havia de crear l'edi­to­rial i la gran enci­clopèdia en espa­nyol que duu el seu nom.

Ara, Joan Jové i Sara Balasch hi han con­ver­tit en rea­li­tat el seu somni: el celler Mas Blanch i Jové. Ani­mats pel seu amic pin­tor Josep Gui­no­vart, amb aquell punt de gosa­dia des­fer­mada que tenen les grans ini­ci­a­ti­ves, han cons­truït un celler que, enmig de l'ari­desa del pai­satge, us sorprèn per l'elegància aus­tera de l'arqui­tec­tura, només de veure'l. Allà us espe­ren, aco­lli­dors, per a ini­ciar el recor­re­gut per aquesta obra d'esforç i de passió per la terra, per la que tre­pit­gen ara i pel país. Aquí, més que enlloc, és indes­tri­a­ble el vi de l'art, perquè hi con­vi­uen en un mari­datge harmònic i per­ma­nent. Saben que podrien arri­bar a tenir una pro­ducció d'ampo­lles tres cops supe­rior a l'actual, però no tenen pressa. L'art neces­sita si no temps, calma, que ningú no et negui­tegi avi­vant-te el ritme. Per això, veïns del modest riu de Set, han deci­dit de ser gene­ro­sos i fer pla­ent la beguda, amb l'art de com­pa­nyia. L'espai mateix on el vi s'emma­gat­zema és un petit bosc de dipòsits d'acer ino­xi­da­ble, al cap­da­munt dels quals senyo­re­gen unes cols hiper­re­a­lis­tes i uns jocs de llum sin­gu­lars. A la sala de bótes és on Gre­go­rio Igle­sias, Goyo, exhi­beix la majes­tu­o­si­tat d'un impres­si­o­nat mural d'una sei­xan­tena de metres, Entre el cel i la terra, pin­tat direc­ta­ment a la vinya, damunt el terra cal­cari i argilós que ha patit les inclemències del temps, les per­so­nes i els ani­mals. La sala de tast és pre­si­dida per un altre mural impac­tant, la dar­rera obra del seu amic Gui­no­vart, bate­jada com a In vino veri­tas. Un nou giny de llums, des d'aquest pri­mer pis, per­met veure, alhora, aquesta obra i la d'en Goyo.

La sala d'expo­si­ci­ons no té murs que l'opri­mei­xin, jus­ta­ment perquè és a l'aire lliure: la vinya dels artis­tes. Així es coneix aquesta ini­ci­a­tiva única, on cada any incor­po­ren una nova obra: des de L'orgue del camp que ideà el seu amic pin­tor, fins a la barca de Car­les San­tos La sar­gan­ta­neta, sor­pre­nent­ment encim­be­llada dalt d'un arbre, La llum pla­nant damunt la terra, d'Esteve Casa­no­ves, autor també de l'amfi­te­a­tre, el Cap de bou, de Joan Brossa, o Sig­na­tu­res n· 1, de Susana Solano. A l'estiu, hi tenen lloc pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres i dis­cos, con­certs, reci­tals de poe­sia i la insubs­tituïble Nit dels Estels a la Vinya dels Artis­tes, acti­vi­tats totes de franc. Vis­cuda l'experiència d'art a la vinya, la taula cor­dial ens espera amb una cuina de la terra, amb la com­pa­nyia d'un pa rodó immens, d'aquells que fan de bon lles­car, esquit­xat d'un punt de sal i el seu Òlim, que conté l'oli pres­tigiós de la comarca. I tot ben regat pel pri­vi­legi dels seus vins Saó, vins que ja han gua­nyat pre­mis i fama inter­na­ci­o­nal: els negres Abri­vat, Expres­siu i Petit Saó, el Rosat, el Saó Blanc i el Petit Blanc Saó. Aquí tot és, com el pai­satge que han modi­fi­cat amb la seva devoció per l'art, una bar­reja de moder­ni­tat i genuïnitat, en un sen­ti­ment de gaudi davant la bellesa en lli­ber­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia