Finalment, la QE

El passat dia 22 de gener el BCE va anunciar l'inici per al proper mes de març d'un programa de compra de deute públic. La molt esperada QE, per les inicials en anglès d'expansió quantitativa (Quantitative Easing). Finalment el BCE ha decidit seguir una estratègia utilitzada per altres grans bancs centrals com la Reserva Federal, el Banc del Japó i el Banc d'Anglaterra ja el 2008, en iniciar-se la gran recessió.

L'evolució dels preus a la segona meitat del 2014 han obligat el BCE a prendre la decisió. Al final de l'any, la inflació de la zona euro (ZE) era molt propera a zero; i algunes economies del sud, com Itàlia o Espanya, ja es troben, de fet, en deflació. Recordem que el principal mandat legal del BCE és mantenir l'estabilitat de preus, entesa com una inflació baixa i estable al voltant del 2%. La deflació és un escenari a evitar, perquè inicia una inexorable espiral de deflació i recessió que hauria tornat tota la ZE a la crisi.

El BCE comprarà als bancs de la ZE deute públic dels països membres. Cada setmana 60.000 milions d'euros. I en principi fins al mes de març del 2016, la qual cosa suposaria en total un bilió d'euros. A més, deixa la porta oberta a continuar amb la mateixa política més enllà d'aquesta data si no s'aconsegueix tornar la taxa d'inflació a valors clarament positius. No s'ha concretat aquest nivell d'inflació, que estarà subjecte a futures negociacions.

La injecció és d'una magnitud important. I no ha decebut els mercats, que ja l'havien anticipat. El valor de l'euro havia baixat per sota d'1,1 dòlars, i les primes de risc del deute estaven a nivells molt baixos. Però una prova que la mesura no ha estat considerada insuficient, és que tant el tipus de canvi com les primes de risc del deute públic han seguit a la baixa.

A més de depreciar l'euro i afavorir
les exportacions fora de la ZE, la mesura és expansiva per diverses raons.
Farà que el tipus d'interès del deute públic segueixi baixant, la qual cosa facilitarà el finançament dels sectors públics. El tresor espanyol, aquests darrers dies, ha venut bons al mercat pagant un 0%. També ajudarà a normalitzar el flux de crèdit cap a famílies i empreses.

La QE cal emmarcar-la en una estratègia que Mario Draghi va fer explícita a mitjan 2014 a la trobada de presidents de bancs centrals a Jackson Hole. Insistia que, per tal de recuperar el creixement estable, la política europea s'ha de concentrar en quatre punts. Primer, una política monetària clarament expansiva. La QE és la mesura més expansiva possible. En segon i tercer lloc, Draghi demanava una suavització del ritme d'ajustos fiscals per tal que no frenin massa l'activitat econòmica i el compromís per part dels governs de mantenir l'agenda de reformes estructurals que han de permetre l'augment de la productivitat i la competitivitat de les economies europees en els mercats globals. Aquests dos objectius dependran de la voluntat de negociació i pacte dels governs. I el quart punt és un pla paneuropeu d'inversió pública.

De moment, aquest pla ha pres la forma de l'anomenat “pla Juncker”, que preveu mobilitzar 315.000 milions d'euros del sector privat. És en aquest punt on l'estratègia es queda curta. Una QE és efectiva en la mesura que ajuda a finançar la despesa pública, en un moment en què aquesta ha de substituir una despesa privada, en consum i inversió, que mostra una evolució molt pobra. Però, en aquest moment, la despesa pública està disminuint a tots els països de la zona, fruit dels seus compromisos amb les autoritats europees per reduir el dèficit públic. Per tant, l'única opció per donar un impuls fiscal és aquest pla d'inversions europeu. Inversions que es podrien dedicar, en funció de les necessitats de cada país, a projectes d'infraestructures, d'educació, de recerca i d'innovació. Però, tal com està dissenyat, el pla pot ser insuficient. N'haurem de seguir parlant.