Opinió

lA CRÒNICA

Ser a la llista

No som pocs els que, després de l'anunci de la publi­cació de la llista Fal­ci­ani i d'haver-nos engres­cat ima­gi­nant-nos entre tan exqui­sida relació de per­so­nat­ges, hem expe­ri­men­tat una certa decepció. Sense la consciència d'haver tras­lla­dat male­tins a Suïssa, s'ha d'adme­tre que teníem escas­ses pos­si­bi­li­tats de figu­rar-hi, però les il·lusi­ons poden esde­ve­nir molt sug­ges­ti­ves i qui més qui menys s'arra­pava a les hipòtesis, ara tan habi­tu­als, d'una herència, o d'una donació, o d'un negoci reei­xit que ens hagués fugit de la memòria. En el meu cas, com a mínim, puc ano­tar-me el mèrit d'una certa pro­xi­mi­tat amb els afec­tats, ja que Maria Gay, la fun­da­dora de la con­gre­gació de les Ger­ma­nes de San Josep, que entre els anys 2004 i 2005 van acu­mu­lar als comp­tes opacs de l'enti­tat bancària HCBC quasi 9 mili­ons d'euros, va néixer, com jo, a Lla­gos­tera. És veri­tat, però, que tro­bar el nom de la meva vene­ra­ble con­vi­la­tana, que va morir fa més de 130 anys després d'haver dedi­cat la vida a l'atenció dels malalts més des­val­guts, entre noms com els d'Emi­lio Botín o Moha­med VI del Mar­roc, o entre rics i famo­sos diver­sos, o, encara pit­jor, entre tra­fi­cants d'armes i de dia­mants i exdic­ta­dors com Baby Doc Duva­lier, pro­voca un cert roda­ment de cap. Ja sé que en l'actu­a­li­tat aque­lla con­gre­gació, fun­dada fa 142 anys, és pro­pietària de clíniques, esco­les i residències, i que té presència arreu de l'Estat i del món, però, mal­grat això, no és gens fàcil vin­cu­lar la vida abne­gada, humil, sacri­fi­cada i aus­tera de la fun­da­dora i de les mon­ges d'aquesta con­gre­gació que en l'actu­a­li­tat viuen al meu car­rer a aquest món d'altes finan­ces, d'eva­si­ons i elu­si­ons fis­cals, que és un dels màxims res­pon­sa­bles del nos­tre actual trànsit pel pedre­gar. Aquest deu ser un dels grans pro­ble­mes de l'Església i dels seus feli­gre­sos, però per al món i la seva crisi un dels grans pro­ble­mes és jus­ta­ment el de les pos­si­bi­li­tats fis­cals, legals i il·legals pre­do­mi­nants, que impe­dei­xen la redis­tri­bució i el finançament de les polítiques públi­ques, i que, més que limi­tar, esti­mu­len la cobdícia insa­ci­a­ble del capi­tal. I el paper d'una banca que no deixa de fer esforços per eri­gir-se en un dels prin­ci­pals ene­mics de la huma­ni­tat. I el de les polítiques que seguei­xen el mateix joc, com la que l'actual pre­si­dent de la Comissió Euro­pea, Jean-Claude Juncker, va impul­sar quan era pre­si­dent de Luxem­burg per estal­viar impos­tos a les grans empre­ses men­tre defen­sava les gràcies de l'aus­te­ri­tat. No sé si vostès ho expe­ri­men­ten, però cada vegada que algú comenta que hem esti­rat més el braç que la màniga, haig de fer unes quan­tes res­pi­ra­ci­ons. I quan s'esde­ve­nen notícies com les que han des­en­ca­de­nat les fil­tra­ci­ons de la llista Fal­ci­ani, em vénen ganes de tru­car a tots els que en alguna ocasió he sen­tit que ho esmen­ta­ven i maleir la pas­si­vi­tat i les com­pli­ci­tats de la política en cor­rup­ci­ons, que són més estruc­tu­rals que con­jun­tu­rals, i recla­mar les trans­parències que il·lus­tra­rien amb exac­ti­tud qui­nes són les desgràcies dels que final­ment no tenim comp­tes a Suïssa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia