Opinió

Ull de peix

Cultura

‘L'Art de la Comèdia' va fer posar el públic dempeus en una fervorosa ovació

Set­mana d'excel·lent collita cul­tu­ral. El II Premi Marí Gasull de Pla­ta­forma per la Llen­gua, l'ha gua­nyat Escola Valen­ci­ana. A fe que s'ho merei­xen. Segona bona sor­presa: el Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes ha recai­gut en Joan Veny, un savi tan savi que no per­met com­pa­ra­ci­ons.

A més, al Tea­tre Naci­o­nal, estre­nen una obra extra­or­dinària: L'Art de la Comèdia d'Edu­ardo de Filippo, que va fer posar el públic dem­peus en una fer­vo­rosa ovació. Més de dues hores de text, i tan­ma­teix riu­res inces­sants. Sobre­tot la dis­cussió entre el direc­tor tea­tral i el pre­fecte (tea­tre vs. poder) és tan sucosa que t'aga­fen ganes de can­tar (Lluís Homar és en el millor moment de la seva car­rera). Cor­reu a com­prar-hi l'entrada: no us ho podeu dei­xar per­dre.

Encara més: sub­mer­gida som estic en la lec­tura del gran Julian Bar­nes, enso­pego amb aquest frag­ment: “The things Lite­ra­ture was all about: love, sex, mora­lity, fri­ends­hip, hap­pi­ness, suf­fe­ring, betrayal, adul­tery, good and evil, heroes and villains, guilt and inno­cence, ambi­tion, power, jus­tice, revo­lu­tion, wear, fat­hers and sons, mot­hers and daugh­ters, the indi­vi­dual against the soci­ety, suc­ces and fai­lure, mur­der, sui­cide, death, God. And barn owls. Of course, there were other sorts of lite­ra­tura –the­o­re­ti­cal, sef-refe­ren­cial, lachry­mo­sely auto­bi­o­grap­hi­cal– but they were just dry wanks.” És de l'impa­ga­ble lli­bre The sense of an ending. Si em per­do­neu la meva tra­ducció mal­des­tra, hi diu, apro­xi­ma­da­ment: “Les coses de què trac­tava la Lite­ra­tura: amor, sexe, mora­li­tat, amis­tat, feli­ci­tat, sofri­ment, traïció, adul­teri, el bé i el mal, herois i roïns, la culpa i la innocència, ambició, poder, justícia, revo­lució, guerra, pares i fills, mares i filles, l'indi­vidu con­tra la soci­e­tat, èxit i fracàs, assas­si­nat, suïcidi, mort, Déu. I les òlibes. És clar que hi havia altres menes de lite­ra­tura –teòrica, auto­re­fe­ren­cial, lla­gri­mo­sa­ment auto­bi­ogràfica–, però només eren palles men­tals.” Genial: no es pot expli­car millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.