Opinió

LA GALERIA

Foto Sans

Les fotografies desprenen l'autenticitat de la vida quotidiana, la notícia feta clixé

Pro­ba­ble­ment molta gent no ho sap, però un dels docu­ments que es con­ser­ven a l'Arxiu Muni­ci­pal de Girona figura ins­crit en el regis­tre inter­na­ci­o­nal de la Unesco que es dedica a pre­ser­var els tre­sors històrics més impor­tants de la memòria mun­dial. Es tracta del Lli­bre del Sin­di­cat Remença, un antic volum en paper i cober­tes de per­gamí de 237 folis que data de l'any 1448. És clar que aquest fet no és fruit de cap casu­a­li­tat i menys de la sort, sinó que al seu dar­rere hi ha una política con­ti­nu­ada i cons­tant en el temps per man­te­nir viva la memòria, i així, amb el record del pas­sat, poder apla­nar el camí als inves­ti­ga­dors del futur. Aquest, sens dubte, és l'espe­rit que va moure en el seu moment la idea d'enge­gar la col·lecció Girona fotògrafs, uns volums que recu­llen la feina de pro­fes­si­o­nals giro­nins que varen dei­xar no només la seva empremta per­so­nal en les imat­ges sinó també la història viva d'un temps i d'uns pai­sat­ges. Ara ha sor­tit un nou volum, dedi­cat en aquesta ocasió a l'obra gràfica de Narcís Sans, un petit tast del volu­minós arxiu per­so­nal que la família ha donat a l'Ajun­ta­ment de Girona, com­post per 700.000 nega­tius, vídeos i mate­rial fotogràfic divers. Tinc un viu record de l'emblemàtic i històric esta­bli­ment Foto Sans de la pujada del Pont de Pedra, els car­rets reve­lats amb vivències de viat­ges con­ver­ti­des en àlbum fotogràfic, el tracte sem­pre ama­ble, la pro­fes­si­o­na­li­tat al ser­vei del cli­ent. Però dar­rere el tau­lell i la cor­tina per a les fotos de car­net, hi havia la inqui­e­tud de l'home que es delia per cap­tar l'actu­a­li­tat de tot el que pas­sava al seu vol­tant. Així, les imat­ges que es repro­du­ei­xen en aquest lli­bre que Rigau i l'Ajun­ta­ment han edi­tat ens recor­den la Girona que va patir les inun­da­ci­ons, com era la vida en aque­lla ciu­tat als anys sei­xanta, com una mul­ti­tud de giro­nins acla­ma­ven el dic­ta­dor Franco des de les esca­les de la cate­dral on el dic­ta­dor havia entrat sota pal·li o, per exem­ple, com la meva àvia treia una galleda plena de petroli del pou de casa seva a Amer, un fet, aquest, molt comen­tat a la premsa de l'època. Les foto­gra­fies de Narcís Sans des­pre­nen per damunt de tot l'auten­ti­ci­tat de la vida quo­ti­di­ana, la notícia feta clixé, la rea­li­tat d'un temps vis­cut en la medi­o­cri­tat del blanc i negre. La gene­ro­si­tat en aquesta mena de dona­ci­ons de fons per­so­nals per­met que la ciu­tat con­servi la memòria dels vius a través de la mirada i el lle­gat dels morts. En aquest sen­tit, un expe­di­ent arxi­vat és sens dubte un mate­rial sal­vat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia