A fe

Fa cosa de tres setmanes, Rupert Shortt –el cap de les seccions de religió i literatura hispànica del Times Literary Supplement– va fer una conferència a la Universitat Oberta de Catalunya sobre el seu nou llibre, titulat Christianophobia. Segons Shortt, el cristianisme és, actualment, la religió més perseguida i no només al califat d'EI: actualment, a tot el món més de cent milions de creients corren el risc de ser matats, abduïts, apallissats o violats a causa de la seva fe. (Uns cent mil són assassinats cada any, segons el diari The Independent).

Shortt afirma que en una llenca immensa de territori que s'estén del Marroc fins al Pakistan no hi ha cap país en què els cristians no siguin assetjats. I tot i que 41 dels 50 països que persegueixen la seva població cristiana són majoritàriament musulmans, Shortt recalca que també a Israel, Corea del Nord i Sri Lanka, entre altres llocs, els cristians pateixen una o altra forma de discriminació. En ser preguntat per una possible solució al problema, Shortt assegura que cal recordar que el 78% de la població mundial té creences religioses (des del 2% jueu fins al 33% cristià passant pel 19,6% musulmà, sense oblidar l'hinduisme i el sikhisme), mentre que els agnòstics i ateus no arribem ni al 15%. Per tant, diu, no es poden confinar les idees religioses a la llar, tal com passa, en teoria, als estats seculars, sinó que aquestes idees han de ser tractades i debatudes en públic exactament com les idees laiques. Si no, diu Shortt, les religions no formaran part de la solució, sinó part del problema. Però, pot haver-hi un debat amb persones que prioritzen, abans de qualsevol altra consideració, els dictats d'éssers l'existència dels quals és objectivament impossible de comprovar? Tal com van les coses, això serà la pregunta del milió al llarg del segle XXI. Els autors de ciència-ficció del segle anterior –que no preveien sinó avenços tecnològics miraculosos a partir del 2000– haurien quedat del tot estupefactes.