Opinió

Els altres catalans (països)

El procés sobi­ra­nista que vivim a Cata­lu­nya conté una urgència i una den­si­tat política de gran mag­ni­tud. Tanta, que fa que els cata­lans del Prin­ci­pat ens haguem obli­dat que la càrrega emo­ci­o­nal d'aquest pro­jecte, també enorme, és vis­cuda amb tanta o més inten­si­tat que nosal­tres pels altres ter­ri­to­ris amb qui com­par­tim iden­ti­tats i cul­tura: la gent de la Franja, de
Cata­lu­nya Nord, de les Illes i del País Valencià que con­ti­nuen man­te­nint en el seu horitzó la suma dels Països Cata­lans, mal­grat l'hos­ti­li­tat crei­xent dels seus pro­pis ter­ri­to­ris.

Cada un d'ells es troba en esta­dis dife­rents pel que fa a la consciència ciu­ta­dana i als recur­sos dis­po­ni­bles per fer front a la domi­nació cul­tu­ral i política de les ins­ti­tu­ci­ons dels res­pec­tius estats. Les for­mes de pressió i de repressió sobre tot el que tingués indi­cis de con­vergència política i cul­tu­ral amb el deno­mi­na­dor comú i divers del català han pro­vo­cat resul­tats anor­re­a­dors simi­lars. Però el pòsit social, l'estrat rei­vin­di­ca­tiu, és dife­rent a cada lloc i a cada ter­ri­tori plan­teja vies de recu­pe­ració dife­rents i a l'abast de les seves pos­si­bi­li­tats.

A Cata­lu­nya Nord, per exem­ple, par­tits i enti­tats ciu­ta­da­nes han creat la pla­ta­forma SEM (som, en català ros­se­llonès) per recla­mar per al ter­ri­tori “un esta­tut par­ti­cu­lar al si de la República Fran­cesa” que els per­meti man­te­nir acci­ons d'auto­go­vern com l'ense­nya­ment del català i la coo­fi­ci­a­li­tat amb el francès, la cul­tura, el patri­moni, el turisme i les rela­ci­ons trans­fron­te­re­res, entre altres. Es tracta de fer front a la reforma ter­ri­to­rial fran­cesa que fusi­o­narà a finals d'any el Llen­gua­doc-Ros­selló i Mig­dia-Piri­neus amb la des­a­pa­rició de l'exe­cu­tiu actual del depar­ta­ment dels Piri­neus Ori­en­tals.

Sigui quin sigui el pas enda­vant que cada ter­ri­tori vul­gui fer ha de tenir pre­sent dues coses: la pri­mera, que els res­pec­tius estats no cedi­ran en res que con­tri­bu­eixi a un encaix de les peces que con­fi­gu­ren el mapa dels Països Cata­lans. Saben que dar­rere la cul­tura i l'acti­vi­tat ciu­ta­dana del cata­la­nisme hi ha sem­pre la iden­ti­tat i si fan alguna cosa serà pro­var d'aixa­far-ho, sobre­tot després de veure com evo­lu­ci­ona el procés català. I la segona, que, davant la difi­cul­tat de fer-se visi­bles en les ins­ti­tu­ci­ons regi­o­nals i esta­tals, la con­questa dels ajun­ta­ments és la via més pràctica i fona­men­tal per enfor­tir-se i pren­dre el con­trol de casa seva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia