Opinió

Constitució i economia de pau

La no-existència d'un exèrcit tradicional
no exclou, però, que dissenyem un sistema d'autodefensa civil

L'equip del jutge Santi Vidal, esde­vin­gut víctima injusta de la into­lerància del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, ens ha pro­po­sat un model de cons­ti­tució que indi­rec­ta­ment impulsa una eco­no­mia de pau. Junt amb els drets de la natu­ra­lesa, entre els quals figura també la res­pon­sa­bi­li­tat de gover­nants i admi­nis­trats per evi­tar i recu­pe­rar la degra­dació de l'entorn, hi ha implícita la volun­tat de rei­vin­di­car una eco­no­mia des­mi­li­ta­rit­zada. L'arti­cle 85 del pro­jecte de cons­ti­tució, que ja ha rebut més de dues mil esme­nes, diu que Cata­lu­nya vol ser una nació de pau i que el seu ter­ri­tori és lliure d'exèrcit i for­ces arma­des. Aquest arti­cle ha pro­vo­cat la reacció imme­di­ata del sobi­ra­nisme atlan­tista, par­ti­dari que la nos­tra república tin­gui una força tra­di­ci­o­nal de defensa i es man­tin­gui dins l'OTAN (tot i que el poble català va votar con­tra la per­manència a l'aliança en el referèndum de 1986). Contrària­ment, el Cen­tre d'Estu­dis Estratègics de Cata­lu­nya (CEEC) es mani­festa par­ti­dari de pro­moure una “cul­tura de defensa”. En el seu docu­ment La futura força de defensa de Cata­lu­nya ana­litza els bene­fi­cis que pot com­por­tar entrar en el com­plex mili­tar-indus­trial, espe­ci­al­ment per a l'eco­no­mia: “Una política de defensa que reper­cutís en un model propi tin­dria uns efec­tes posi­tius sobre la indústria mili­tar cata­lana i la R+D+I que té asso­ci­ada (…) Un model de defensa propi podria can­viar la situ­ació, fent res­sor­gir tot un mer­cat inte­rior i exte­rior de mate­rial mili­tar que faria aparèixer empre­ses pròpies en aquells sub­sec­tors que tra­di­ci­o­nal­ment han estat defi­ci­ta­ris a Cata­lu­nya per raons polítiques de l'Estat espa­nyol, no per manca d'ini­ci­a­tiva empre­sa­rial o de manca de pro­fes­si­o­nals amb conei­xe­ments tècnics.”

La Cons­ti­tució paci­fista del jutge Vidal implica una reflexió opo­sada al pen­sa­ment del CEEC: la indústria bèl·lica cata­lana com­por­ta­ria un risc de con­flic­tes amb els veïns dels sud de la Medi­terrània i tin­dria un cost insos­te­ni­ble. És més, para­do­xal­ment i per dinàmica del lliure mer­cat, aca­baríem fabri­cant arma­ment per a l'Estat espa­nyol, com ja vàrem fer-ho amb l'exèrcit de Felip V després del 1714 (fet “posi­tiu” per alguns his­to­ri­a­dors perquè va incen­ti­var l'eco­no­mia cata­lana després de la der­rota). Pen­sem que l'OTAN ha recla­mat als països mem­bres inver­si­ons mili­tars de fins al 2% del seu PIB i que Cata­lu­nya hau­ria de satis­fer aquesta demanda a més de finançar una part del pres­su­post total de l'aliança (l'Estat espa­nyol està obli­gat a pagar actu­al­ment el 3,5%). Més del 2% del nos­tre futur PIB, molt per sobre del model holandès o dels països escan­di­naus, ani­ria des­ti­nat a la nos­tra estruc­tura mili­tar. Con­vin­dria que el Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal ana­litzés si la nos­tra república podria assu­mir aquest cost que reque­riríem per la millora de la cul­tura, l'edu­cació i la sani­tat i per impul­sar un model energètic que ens per­metés no depen­dre del gas i el petroli dels con­flic­tius països àrabs. La no-existència d'un exèrcit tra­di­ci­o­nal no exclou, però, que dis­se­nyem un sis­tema d'auto­de­fensa civil apro­fi­tant les actu­als tec­no­lo­gies de tele­co­mu­ni­cació i vigilància. El dilema no és: exèrcit, sí; exèrcit, no. La qüestió que hem de dis­cu­tir és si volem una eco­no­mia de pau o una eco­no­mia de guerra. Vigi­lada per l'exèrcit la pax eco­no­mica, com deia Ivan Illich, faculta una nova elit mili­tar per impo­sar les for­mes de vida de la població.

En aquest debat democràtic han de par­lar els por­ta­veus de totes les enti­tats paci­fis­tes, com el Cen­tre d'Estu­dis Joan Bar­dina, la Fun­dació Randa, Justícia i Pau, Nova Inno­vació Social, Fundi Pau i Eco Con­cern, entre altres ONG. També s'ha de divul­gar el lle­gat de patri­o­tes paci­fis­tes com Lluís Maria Xiri­nacs i Alfons Banda o d'acti­vis­tes com Martí Oli­ve­lla. Els sobi­ra­nis­tes mili­ta­ris­tes i els sobi­ra­nis­tes paci­fis­tes han de començar a docu­men­tar res­pon­sa­ble­ment la seva pro­posta. O optem per una cons­ti­tució que faci­liti una eco­no­mia de guerra (que sol aca­bar amb cor­rupció) o optem per una cons­ti­tució que fomenti una eco­no­mia de pau. No hi veig una ter­cera via.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.