Opinió

La columna

Esperança negra

Una diputada convençuda que la justícia social i l'emancipació política d'Escòcia són indestriables

Al Par­la­ment de Lon­dres, per pri­mera vegada en set dècades els libe­ral­demòcra­tes (havent-se con­ver­tit en un petit estol des­plo­mat del tot irre­lle­vant després de per­dre 49 escons en les elec­ci­ons recents) han dei­xat de ser la ter­cera força. La qual ara és el Par­tit Naci­o­nal Escocès (SNP), que va acon­se­guir 56 escons (en comp­tes de la mitja dot­zena que havia tin­gut des que tinc memòria). Per enten­dre per què, de cop, els esco­ce­sos van deci­dir dei­xar els labo­ris­tes i con­ser­va­dors (o sigui, els equi­va­lents del PSC i el PP al seu país) a l'esta­cada, n'hi ha prou amb escol­tar la dipu­tada més jove a West­mins­ter des de 1667: Mhairi Black, una estu­di­ant de 20 anys que, a la seva cir­cums­cripció prop de Glas­gow, va der­ro­tar ni més ni menys que el minis­tre d'Afers Exte­ri­ors en l'opo­sició labo­rista (que abans gau­dia d'una majo­ria de gai­rebé dis­set mil vots). Black es va apun­tar a l'SNP després del referèndum per la inde­pendència, impres­si­o­nada per la des­es­pe­ració de tanta gent amb qui va par­lar durant la cam­pa­nya a favor del sí. Com a mínim, diu: “L'SNP vol imple­men­tar les polítiques que la gent del car­rer vol que siguin imple­men­ta­des, i sabem què vol la gent del car­rer perquè hi estem en con­tacte per­ma­nent.” I ho con­trasta, això, amb la majo­ria de dipu­tats a West­mins­ter, siguin con­ser­va­dors o labo­ris­tes: “Els interes­sen més els pro­pis nego­cis que les neces­si­tats de la gent nor­mal i cor­rent.” I que consti que tot això ho diu una dipu­tada con­vençuda que la justícia social i l'eman­ci­pació política d'Escòcia són indes­tri­a­bles (al con­trari d'aquells polítics cata­lans, siguin de dre­tes o esquer­res, que bes­can­ten el procés sobi­ra­nista d'aquí tot asse­gu­rant que no té res a veure amb “els pro­ble­mes reals de la gent”). No és de sor­pren­dre que en una carta al diari uni­o­nista The Guar­dian –d'on he tret els comen­ta­ris de la Mhairi Black– un lec­tor anglès va escriure fa poc: “El meu fill acaba de tras­lla­dar-se a Escòcia. Tant de bo pogués acom­pa­nyar-lo!”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia