Opinió

LA GALERIA

Batlle no, alcalde sí

Avui els alcaldes no han de fer de batlles, sinó de representants dels veïns

A qui repre­sen­ten els regi­dors i els alcal­des? De qui són la veu? Dis­cul­parà el lec­tor que comenci amb pre­gun­tes de res­posta tan òbvia i que, aquests dies de cam­pa­nya elec­to­ral, ja ens res­po­nen un i altre cop els matei­xos can­di­dats a ocu­par els càrrecs: ens repre­sen­ten a nosal­tres, és clar, als ciu­ta­dans del seu muni­cipi. Però la rea­li­tat ens ense­nya que en algu­nes oca­si­ons els alcal­des i regi­dors exe­cu­ten molt sovint ordres i ins­truc­ci­ons que “vénen de dalt”. Sovint han d'assu­mir i posar en pràctica deci­si­ons que no res­po­nen a la volun­tat dels veïns i, en algu­nes oca­si­ons, fins i tot la con­tra­di­uen. Enmig del procés de reno­vació dels ajun­ta­ments ha arri­bat la reso­lució de la Junta Elec­to­ral Cen­tral que obliga a reti­rar l'este­lada de deter­mi­nats edi­fi­cis. És un exem­ple més que la res­posta a la pre­gunta ini­cial no era tan clara. Els his­to­ri­a­dors han expli­cat com s'han con­fi­gu­rat les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons de govern local i ens aju­den a enten­dre quin és avui el seu paper. Ini­ci­al­ment, en època medi­e­val, les viles i pobles eren gover­nats pels bat­lles, que no repre­sen­ta­ven pas els veïns sinó els senyors que tenien el domini del lloc. Els bat­lles pro­cu­ra­ven sobre­tot per les ren­des dels seus amos, feien de poli­cia i podien jut­jar i cas­ti­gar. A poc a poc els habi­tants dels llocs van anar obte­nint del senyor els pri­vi­le­gis que els auto­rit­za­ven a poder-se reu­nir, pren­dre deci­si­ons i esco­llir repre­sen­tants, pri­me­ra­ment tot sota el con­trol del bat­lle però cada cop de forma més autònoma. Per sota del bat­lle es va anar con­so­li­dant el paper dels con­se­llers, jurats o paers, repre­sen­tants, aquests sí, dels vila­tans. Pri­vi­legi era el nom del docu­ment que sig­nava el senyor per donar permís de tenir repre­sen­tants. Anti­ga­ment era un pri­vi­legi i avui és un dret. Els ajun­ta­ments actu­als són el resul­tat d'aquesta evo­lució, de manera que les lleis atri­bu­ei­xen als alcal­des i als plens dels ajun­ta­ments exclu­si­va­ment fun­ci­ons de repre­sen­tació dels interes­sos de la comu­ni­tat. Avui els alcal­des no han de fer de bat­lles dels d'abans, sinó única­ment (no és poca cosa) de repre­sen­tants dels veïns: d'aquí la gran­desa de la seva funció. Lògica­ment han de res­pec­tar les lleis i els drets de les per­so­nes, com tot­hom, però quan se'ls obliga a actuar de manera contrària a la volun­tat, als interes­sos o als desit­jos dels seus repre­sen­tats, es des­vir­tua i s'ataca direc­ta­ment l'essència de la seva funció, la seva legi­ti­mi­tat. Ordres que sem­blen d'altres temps volen que els alcal­des siguin bat­lles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.