Opinió

La prioritat

Ara allò essencial no és votar la persona, sinó votar de manera disciplinada els candidats que ajudin a tirar endavant el procés

Una de les for­mes del cata­la­nisme durant l'etapa naci­o­na­lista, des de mit­jan segle dinou fins al 2010, era la iden­ti­fi­cació ideològica i afec­tiva amb l'espai local imme­diat. La ciu­tat, el poble, el barri o la comarca eren les nos­tres pàtries. Això ens per­me­tia man­te­nir una certa ambigüitat política, perquè les pàtries locals podien ser­vir de metonímia de Cata­lu­nya, però no s'enfron­ta­ven direc­ta­ment amb l'Estat, al qual, de fet, ja li ana­ven bé les “patrias chi­cas” arreu d'Espa­nya.

Aquesta ambigüitat podia gene­rar cofo­isme i alhora frus­tració. Es pot com­pro­var, per exem­ple, en les dites popu­lars de cada poble, que són una mos­tra d'orgull i de mala llet. “Qui no carda a Olot, no carda enlloc”, “Sant Pol, quina hora és?”, “A Tar­ra­gona man­xen i a
Reus engan­xen”, “Si vas a Bala­guer, esmorza pri­mer”, “Ter­rassa, mala raça, Saba­dell, mala pell”, “Gent de Valls, gent de tre­balls”, “De Ripoll, ni lloca ni poll”, “Al camí de Bar­ce­lona, qui no camina s'esta­lona”, “Si a Lleida vas, pèl o borra hi dei­xaràs”, “Tor­tosí, lla­dre fi”, “Igua­lada, gent trem­pada” i tot un munt de dites que, si bé poden tenir un ori­gen pre­mo­dern, es poden inter­pre­tar com expres­si­ons d'afer­ra­ment a la terra natal i alhora com a símptoma d'una ràbia latent per no tenir un reco­nei­xe­ment polític ple, com l'exa­brupte que cana­litza la frus­tració en forma de cinisme i d'enginy i l'aboca, com qui diu, al poble del cos­tat.

La lite­ra­tura cata­lana moderna també és plena de retrats de pàtries locals. El text fun­da­ci­o­nal, La pàtria d'Ari­bau, ja retrata Bar­ce­lona, o l'espai que va del Mont­seny fins al Llo­bre­gat, com la pàtria enyo­rada. El Canigó de Ver­da­guer, l'Empordà de Pla, la Sinera d'Espriu, la Gràcia de Rodo­reda o la Mequi­nensa de Mon­cada són exem­ples d'aquesta pràctica comuna. D'altra banda, una altra expressió del patri­o­tisme local era el conei­xe­ment deta­llat dels topònims, lli­nat­ges i cos­tums de cada racó del país. Com se sap, l'expre­si­dent Pujol és l'artífex màxim d'aquesta habi­li­tat, perquè recorda tots els llocs i tots els cognoms de la gent de Cata­lu­nya. Final­ment, l'expressió política del loca­lisme con­sis­tia en el fet que a les elec­ci­ons muni­ci­pals no comp­tava el par­tit sinó la per­sona, i, en gene­ral, gua­nyava el can­di­dat més pro­per i més arre­lat.

En aques­tes elec­ci­ons, en canvi, es pot veure com els muni­ci­pis ja no fun­ci­o­nen com a refu­gis de la macro­política, sinó al con­trari. Pel cata­la­nisme, i ara ser cata­la­nista vol dir ser sobi­ra­nista, perquè l'ambigüitat ja no és pos­si­ble, cada muni­cipi és una peça en la cons­trucció del nou estat. Abans no impor­tava què farien als altres pobles; però ara no, ara és vital saber quin alcalde sor­tirà a cada lloc, i sobre­tot a Bar­ce­lona, on espe­rem que el sobi­ra­nisme des­placi la uto­pia immo­bi­lista de Colau.

Ara allò essen­cial no és votar la per­sona, sinó votar de manera dis­ci­pli­nada els can­di­dats que aju­din a tirar enda­vant el procés. Jo, per exem­ple, a Olot dono suport al can­di­dat d'ERC, Pere Gómez, mal­grat que el vaig tenir de pro­fes­sor a l'ins­ti­tut i va ser hor­rorós, un pro­fes­sor difícil i mal­ca­rat. No, és broma. En rea­li­tat, en Pere va ser un pro­fes­sor de lite­ra­tura cata­lana magnífic, i som amics des de lla­vors, i de fet va ser qui ens va casar a la meva dona i a mi. Però el que vull dir és que el vota­ria encara que hagués estat un mal pro­fes­sor, i que, per altra banda, si gua­nya l'actual alcalde de CiU o el can­di­dat de la CUP també em van bé, natu­ral­ment, perquè, en fi, ja m'ente­neu, tots sabem quina és la pri­o­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia