Opinió

Aclarir les incògnites

Podem i el Cercle d'Economia són dues visions de l'unionisme als quals s'ha afegit, per salvar-se de la mort, ICV-EUiA

A Cata­lu­nya hi ha dues mane­res d'abor­dar el con­flicte amb Espa­nya. El docu­ment fet públic aquesta set­mana pel Cer­cle d'Eco­no­mia amb motiu de les elec­ci­ons muni­ci­pals, és un exem­ple d'un d'aquests plan­te­ja­ments. El lobby econòmic asse­gura de nou que es tracta d'un “pro­blema espa­nyol de l'estruc­tura ter­ri­to­rial de l'Estat”. El grup de pre­cep­tors dels empre­sa­ris cata­lans creu que l'única solució és “assu­mir-lo amb espe­rit de concòrdia, volun­tat de pacte i pre­dis­po­sició transac­ci­o­nal.” Segons el pre­si­dent del Cer­cle, Anton Cos­tas, “és impos­si­ble resol­dre el pro­blema des de deci­si­ons uni­la­te­rals de les dues parts” i reco­ma­nava fer ús del prin­cipi de lega­li­tat i no sor­tir de la llei.

Mal­grat que el Cer­cle també defensa que “hi ha un prin­cipi democràtic que obliga els líders a reco­llir les aspi­ra­ci­ons dels ciu­ta­dans [...] que tenen dret a pro­nun­ciar-se”, el seu plan­te­ja­ment és anti­so­bi­ra­nista. Reclama al govern espa­nyol tro­bar una solució, sense dir-ho, fede­ral, que ha estat sem­pre la pro­posta del PSC. Vénen a dir que si no hi ha una reforma en aquest sen­tit, la mobi­lit­zació sobi­ra­nista per­sis­tirà i molts cata­lans con­ti­nu­a­ran afer­rant-se a la idea de l'estat propi. El sobi­ra­nisme ha estat la ver­ta­dera “revo­lució democràtica” dels últims anys a Cata­lu­nya, cosa que el Cer­cle no ha reco­ne­gut mai perquè està cons­tituït per una colla d'intel·lec­tu­als als quals aterra més el sobi­ra­nisme, a qui reco­mana no sor­tir de la llei, que els anti­sis­tema del 15-M, un movi­ment que “genera il·lusió” als ins­tal·lats, a la “casta” cata­lana. Para­do­xes de la idi­o­sincràsia cata­lana.

Curi­o­sa­ment, Podem, el par­tit uni­o­nista dels anti­sis­tema, coin­ci­deix amb els lobby de l'empre­sa­riat català sobre que el con­flicte català és un “afer” espa­nyol que si no es resol és per la manca de volun­tat i per la per­versió del PP. No diuen res del PSOE i no diuen res, sobre­tot, del cata­la­nisme. No s'han ado­nat que la gent de Podem no se sent con­cer­nida pel cata­la­nisme, que és el movi­ment de defensa de la per­so­na­li­tat política naci­o­nal de Cata­lu­nya des del segle XIX? El cata­la­nisme i l'obre­risme han estat els dos grans movi­ments de la moder­ni­tat cata­lana, els dos fac­tors de moder­nit­zació lli­gats a l'indus­tri­a­lisme que no han anat mai sepa­rats. No ho dic tan sols jo, sinó que ho han dei­xat escrit his­to­ri­a­dors de la talla de Jaume Vicens Vives i Josep Benet (dos dels impul­sors de la cre­ació del Cer­cle d'Eco­no­mia l'any 1958), Josep Ter­mes, Vicente Cacho Viu, Jordi Casas­sas, Teresa Abelló, Pere Gabriel, Casi­mir Martí, Borja de Riquer i ara Josep Fon­tana, entre molts altres.

La victòria per la mínima d'Ada Colau ha reac­ti­vat els fede­ra­lis­tes i el sem­pre enganyós miratge que amb un govern d'esquer­res es resol­dria “l'encaix” de Cata­lu­nya amb Espa­nya. Dei­xant de banda que la pro­posta fede­ral fa trenta anys que cir­cula sense que hagi acon­se­guit impo­sar-se, l'error és menys­te­nir el cata­la­nisme. Aquest sec­tor de l'esquerra cata­lana –la clàssica o la pre­te­sa­ment nova–, inter­preta el cata­la­nisme des de l'òptica de Jordi Solé Tura i el seu famós lli­bre sobre Prat de la Riba i la revo­lució bur­gesa. Els dos ideòlegs d'Ada Colau –Jordi Borja i Joan Subi­rats, tot i que entre ells no es puguin veure– són fills intel·lec­tu­al­ment par­lant de Solé Tura. De fet, tots tres eren mili­tants de Ban­dera Roja, l'orga­nit­zació que més va aju­dar a difon­dre el dogma que el cata­la­nisme era l'ins­tru­ment de la bur­ge­sia per per­pe­tuar-se en el poder, una idea que era un calc de les tesis del mar­xisme clàssic sobre el naci­o­na­lisme però que a l'Espa­nya dels anys trenta va difon­dre Joa­quim Maurín. Quan la majo­ria dels mem­bres d'aquesta orga­nit­zació mao­ista es van inte­grar (o rein­te­grar, segons els casos) al PSUC, el seu plan­te­ja­ment va topar amb el del sec­tor neta­ment cata­la­nista que hi mili­tava i s'ins­pi­rava en les inter­pre­ta­ci­ons de Valentí Almi­rall i Rovira i Vir­gili sobre què era el cata­la­nisme.

El plan­te­ja­ment del Cer­cle d'Eco­no­mia i de Podem no és nou. De fet, és més vell que la picor. Al segle XIX el fede­ra­lisme espa­nyol ja es va frac­tu­rar per això i Valentí Almi­rall va par­tir peres amb Fran­cesc Pi i Mar­gall per impul­sar el cata­la­nisme polític. El seu era un cata­la­nisme clara­ment repu­blicà, d'esquer­res i popu­lar, en el qual la dimensió social era con­subs­tan­cial a l'alli­be­ra­ment naci­o­nal. Dos grans intel·lec­tu­als, avui igno­rats, com Àngel Car­mona i Jordi Ven­tura van saber-ho expli­car molt bé. Ter­mes va reblar-ho i el sobi­ra­nisme d'ara en recull la tra­dició. Podem, en canvi, n'és l'antítesi, com el Cer­cle d'Eco­no­mia, perquè són dues visi­ons de l'uni­o­nisme als quals s'ha afe­git, per sal­var-se de la mort, ICV-EUiA. Repre­sen­ten l'uni­o­nisme benèvol, opo­sat a l'intran­si­gent, però al cap­da­vall són uni­o­nis­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia