Opinió

Grècia com a problema

Un ‘Grexit' per si mateix no és un greu problema, però sí un precedent que afectaria la zona euro

En uns moments com els actu­als en què poden entrar en con­flicte les nor­mes d'una unió monetària sense sufi­ci­ent uni­tat de cri­teri en matèria d'unió fis­cal i de risc que un estat mem­bre pugui esti­rar més el braç que la màniga, és molt interes­sant repas­sar les opi­ni­ons dels comen­ta­ris­tes a fi de com­pro­var el que ens puguin dir sobre la situ­ació actual des dels seus pri­vi­le­gi­ats obser­va­to­ris. De fet, ens tro­bem en un moment crític en què Grècia podria optar per una sus­pensió de paga­ments sobi­rana i en què el calen­dari ja no dóna més de si i obliga que, reu­nits in extre­mis, Schäuble, Merkel, el Banc Cen­tral Euro­peu (Draghi), FMI i tutti quanti de la UE pren­guin les deci­si­ons necessàries. A l'hora pre­sent, si ana­lit­zem els super­mer­cats de les dife­rents zones ens cau­sarà sor­presa que el poder adqui­si­tiu de la moneda sigui tan dife­rent en els dife­rents ter­ri­to­ris de la zona euro. Els preus són efec­ti­va­ment més bai­xos a les zones de renda més alta del nord. Hi ha, doncs, alguna cosa que des­a­fina, perquè Ale­ma­nya té un superàvit del 7,5% de la seva pro­ducció men­tre que Grècia pateix un dèficit per compte cor­rent a pesar dels grans ajus­ta­ments que ha apli­cat. També són evi­dents els dese­qui­li­bris cau­sats per les res­pec­ti­ves diferències de cos­tos del tre­ball. A Grècia, en rea­li­tat, el més urgent és acon­se­guir la con­vergència de preus i de cos­tos labo­rals. En relació amb Ale­ma­nya, als països perifèrics hau­rien de caure entre un 10% i un 30%. Això no passa en part per una taxa d'inflació tan baixa que s'acosta a zero. Per aquesta raó el BCE neces­sita apu­jar la inflació de zero a un 2% a fi de ree­qui­li­brar la situ­ació. Seria ideal que la inflació zero la tingués Grècia i que a Ale­ma­nya es col·loqués a un 4%. En cinc anys es podria ree­qui­li­brar el pano­rama. El pro­blema és que la Cons­ti­tució ale­ma­nya, segons explica l'opi­na­dor Wolf­gang Münchau, no per­met que es faci cap expe­ri­ment amb la inflació atès que la situ­ació vis­cuda a la República de Wei­mar va con­duir al nazisme. Per tant la coe­xistència de les diferències no pot ser de llarga durada encara que la unió monetària sigui imper­fecta. Men­tres­tant per­sis­tei­xen els dese­qui­li­bris.

L'ana­lista pensa que caldrà apro­fi­tar les reu­ni­ons que se cele­brin durant la set­mana i que a l'hora de publi­car aquest comen­tari ja s'hau­ran pres els acords en una direcció o la contrària. Si fra­cas­sen les ges­ti­ons per a un mètode mútua­ment accep­ta­ble amb una seqüència de san­ci­ons a l'incom­pli­ment dels ter­mi­nis, con­trol de capi­tals i even­tu­al­ment la intro­ducció d'una moneda paral·lela tindríem un gran pro­blema. Una sor­tida pel pro­ce­di­ment del Gre­xit és segu­ra­ment el perill més pre­o­cu­pant i sig­ni­fi­ca­ria que els inver­si­o­nis­tes i els ciu­ta­dans pogues­sin con­si­de­rar que la zona euro dei­xa­ria de ser con­si­de­rada una genuïna unió pel sol fet d'expul­sar-ne un país mem­bre. Tot ple­gat, perquè una unió monetària no pot limi­tar-se a ser un sis­tema de tipus de canvi fixos en un sis­tema de moneda com­par­tida. Hi ha alguns fac­tors que juguen a favor d'una sor­tida nego­ci­a­ble i con­ci­liatòria sense insul­tar els altres euro­peus tit­llant-los d'usu­rers o delinqüents i sense que les bases de Syriza se'ls esca­pin de les mans i bus­quin la intan­gi­ble con­tinuïtat dels tipus de interès molt bai­xos i d'uns ter­mi­nis de devo­lució molt llargs en el temps. En defi­ni­tiva, el deute espa­nyol ja és l'equi­va­lent d'un any de pro­ducte inte­rior brut, una pro­porció que supera la de Grècia. Per tant, que­den oberts a l'explo­ració els refi­nançaments, ajuts en moments deli­cats i noves apor­ta­ci­ons de l'FMI, el BCE o els cre­di­tors. Al cap i a la fi ja han rebut ajuts per a la rees­truc­tu­ració dels 180.000 mili­ons de deute públic i pel que fa al pri­vat, de 205.000 mili­ons, ja s'han fet qui­tes, recom­pres i rees­truc­tu­ra­ci­ons. S'ha de tenir, doncs, pre­sent que el pri­mer minis­tre Tsi­pras té ara l'última opor­tu­ni­tat per fer l'elecció asse­nyada d'ante­po­sar els interes­sos del país als del par­tit, Syriza, atès que, com a líder, pot apun­tar-se com a victòria el resul­tat d'una der­rota amb pac­tes leni­tius d'una rea­li­tat catastròfica. El 2014 l'eco­no­mia ale­ma­nya va créixer un 2,4%. Llàstima, però, que no hi hagi inflació, perquè, la deflació ja és una amenaça com els errors que es van come­tre al Japó i que van cau­sar molts anys d'estan­ca­ment. Ens enfron­tem, per tant, a un pos­si­ble Gre­xit que per si mateix no és un greu pro­blema, però sí un pre­ce­dent que qual­se­vol país se'n pot anar lliu­re­ment, i això sí que afec­ta­ria el con­cepte de l'euro i de la moneda única. Cal resol­dre, doncs, el paga­ment de la deva­lu­ació de 1.500 mili­ons d'euros el 30 de
juny a fi d'evi­tar el divorci i pas­sar al paga­ment d'interes­sos que repre­sen­ta­ria un 3% del PIB grec durant els anys vint i cla­ri­fi­car així que la unió monetària és irre­vo­ca­ble i no té marxa enrere i que pot­ser esta­ria en joc el futur del pro­jecte euro­peu en el seu con­junt. En països com Espa­nya, Irlanda, Por­tu­gal o Letònia hi ha par­tits d'esquer­res impro­vi­sats que podrien donar suport a alter­na­ti­ves com les que Syriza ha plan­te­jat a Grècia amb ganes d'enco­ma­nar l'acti­tud nega­tiva a altres països. Tot això sabent que el camí cor­recte és el d'una inte­gració més gran al ser­vei de la pau i la pros­pe­ri­tat. Evi­dent­ment, hi ha pro­ble­mes. I cal ser con­seqüent i accep­tar el fet que la moneda única hagi entrat sense brúixola ni mapa en ter­ri­tori des­co­ne­gut i sense la pos­si­bi­li­tat de fer marxa enrere. Men­tres­tant, crei­xen els temors sobre la solvència dels bancs grecs tot i que hi ha l'espe­rança que les acci­ons con­tinuïn pujant tot i que l'euro ha començat a bai­xar en relació amb el dòlar. Caldrà espe­rar un acord de res­cat, perquè l'alter­na­tiva seria el Bre­xit, la sor­tida de Gran Bre­ta­nya de la UE amb la incer­tesa que com­por­ta­ria, a més de la incer­tesa que afectés deci­si­ons d'inversió. I aquí sí que tot­hom podria pren­dre mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia