Opinió

Són faves comptades

La burilla

No hi ha cap bacteri
que se la cruspeixi

Una buri­lla triga deu anys a des­a­parèixer, a des­in­te­grar-se. El poten­cial des­truc­tiu d'aquest residu és enorme i latent. No s'acaba només amb el que ha des­fer­mat quan algú sense
seny deci­deix treure-se-la dels lla­vis i de manera impune, acom­pa­nyada pels dits polze i índex, impul­sar-la per la fines­treta del cotxe perquè s'esta­ve­lli con­tra una catifa de pinassa o uns matolls que crei­xien sal­vat­ges pel voral d'una car­re­tera. Aquest fil­tre de dos centímetres porta, par­lant clar, tanta merda dins que resis­teix tots els embats de la natura haguts i per haver. No hi ha cap bac­teri que se la crus­peixi. Bar­reja de cel·lulosa, plom, cadmi i arsènic, és un altre còctel Molo­tov que silen­ci­o­sa­ment va fent de les seves en el medi ambi­ent. Això sí, no tan devas­ta­dora com les con­seqüències fruit de l'impacte de la punta incan­des­cent amb la massa bos­cosa que cal­cina i devora tot el que troba al seu davant, fins i tot per­so­nes. La buri­lla, però, no ha anat tota sola enmig d'aquell paratge. Algú l'ha llençada. Davant un acte d'inconsciència i d'irres­pon­sa­bi­li­tat com aquest em pre­gunto com pot ser que a les por­tes d'un altre estiu encara ara hàgim d'estar avi­sant que no es llen­cin cigar­re­tes. Que encara hi hagi per­so­nes que no hagin entès el perill que com­porta jugar amb foc. Ja podem anar pre­di­cant que els focs no s'apa­guen només amb més bom­bers, que s'apa­guen a l'hivern, que fan falta recur­sos i polítiques per fer feina pre­ven­tiva. Sí. Però al cap­da­vall tot depèn, com sem­pre, de la volun­tat de les per­so­nes i això és feina de cadascú, de posar-se entre cella i cella que no viu sol en aquest món i que tot el que fem té unes con­seqüències tan posi­ti­ves com nega­ti­ves. D'aquí a deu anys quan es comenci a des­in­te­grar la buri­lla que hagi cre­mat un bosc estarà envol­tada d'arbres ofe­no­sos que hau­ran arre­lat en les cen­dres del seus avant­pas­sats, que els hau­ran permès créixer durant tot aquest temps. Tant de bo n'apren­guem, dels errors del pre­sent, per evi­tar que es repe­teixi la història de la buri­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.