Opinió

Altres reptes europeus

Grècia no és l'únic repte per a Europa ni els grecs són el problema
més important

La crisi grega és el pri­mer gran xoc din­tre de la zona euro, la divisa que va entrar en fun­ci­o­na­ment el pri­mer de gener de 1999 i que és la uni­tat monetària en 19 dels 28 estats de la Unió Euro­pea. Avui al ves­pre se sabrà el resul­tat d'un referèndum que s'aparta de la lògica política en el país en què Aristòtil va intro­duir aquest con­cepte de raci­o­na­li­tat. No és lògic el referèndum perquè s'ha con­vo­cat de sobte, després d'una enra­bi­ada del govern d'Ale­xis Tsi­pras i del minis­tre d'Eco­no­mia, Ian­nis Varu­fakis, en no arri­bar a un acord amb la troica sobre com finançar el des­pro­por­ci­o­nat deute con­tret pels governs grecs.

La falta de trans­parència dels comp­tes de Grècia ha por­tat a la situ­ació actual. Europa i molt espe­ci­al­ment Angela Merkel hau­rien pogut faci­li­tar una sor­tida hono­ra­ble a un govern d'esquer­res que fa només cinc mesos que és en el poder. Un govern que està sos­tin­gut per un par­tit naci­o­na­lista d'extrema dreta, Grecs Inde­pen­dents (ANEL), la quinta força en les elec­ci­ons del gener. El seu líder, Panos Kam­me­nos, és rabi­o­sa­ment anti­turc i un dels més soro­llo­sos par­ti­da­ris de no dis­mi­nuir el pres­su­post de defensa, que és pre­ci­sa­ment una de les peti­ci­ons fetes per la troica. En tot cas, Grècia obre una ferida al sud de la Unió Euro­pea que només es podrà curar si es pacta una qui­tança impor­tant i un retorn de la resta del deute en con­di­ci­ons i ter­mi­nis assu­mi­bles. La retòrica dels últims mesos i l'esce­ni­fi­cació d'un referèndum per tras­lla­dar al poble grec la res­pon­sa­bi­li­tat d'una decisió cre­a­ran més con­fusió i no ser­vi­ran de res.

La crisi grega no és l'únic repte que té aquesta Europa espan­tada i con­vulsa pels esde­ve­ni­ments que es pro­du­ei­xen amb tanta cele­ri­tat. A les fron­te­res ori­en­tals, la Rússia de Putin està pro­te­gint el que ha estat sem­pre l'àrea d'influència de Mos­cou davant la posició d'Occi­dent res­pecte a Ucraïna i a les tres repúbli­ques bàlti­ques. Rússia encara viu sota la humi­li­ació de la des­feta comu­nista i el des­mem­bra­ment d'un imperi for­jat durant cinc segles.

L'estat de guerra a l'est d'Ucraïna és una lluita entre el Krem­lin i l'Aliança Atlàntica per con­tro­lar les fron­te­res de l'Europa cen­tral. El recent envi­a­ment de for­ces occi­den­tals a la república de Lituània és una decisió de Was­hing­ton però que afecta molt direc­ta­ment Europa i de manera espe­cial l'Ale­ma­nya d'Angela Merkel, que no té altres armes que l'eco­no­mia i la diplomàcia.

Un altre repte és com donar una res­posta humana i digna als milers de refu­gi­ats i immi­grants que arri­ben de l'Est i de l'altra riba de la Medi­terrània. L'espec­ta­cle de les reu­ni­ons en què els estats rega­te­gen l'aco­llida d'uns milers de per­so­nes que fugen de la fam, la guerra o la per­se­cució per les seves cre­en­ces fa mal a la consciència euro­pea. És més, l'allau de per­so­nes que arri­ben arreu d'Europa con­di­ci­ona la política de molts estats.

En tots els par­la­ments dels països nòrdics hi ha una presència inqui­e­tant de par­tits d'extrema dreta, xenòfobs, que fan i des­fan governs. El dar­rer cas l'hem vist a Dina­marca, on la ven­ce­dora de les elec­ci­ons ha decli­nat for­mar govern i ha donat la clau a l'extrema dreta. A Holanda el par­tit d'extrema dreta és impres­cin­di­ble per for­mar govern. A França, Marine Le Pen va pri­mera en les enques­tes que donen al Front Naci­o­nal la victòria en una pri­mera volta de les pre­si­den­ci­als de l'any 2017. La por del foras­ter fa can­viar les deci­si­ons de vot de molts ciu­ta­dans euro­peus.

Un altre perill ve d'un Estat Islàmic que amenaça a arri­bar a les por­tes d'Europa amb la violència tele­vi­sada, la barbàrie i la dic­ta­dura més pri­mi­tiva que inclou les pràcti­ques ico­no­clas­tes que des­tru­ei­xen autèntics tre­sors de la huma­ni­tat com estem veient aquests dies a Pal­mira. Els giha­dis­tes, els tenim a la riba sud de la Medi­terrània, a les ter­res con­que­ri­des per Estat Islàmic a Síria i l'Iraq, al Líban i altres indrets del món musulmà. L'única estratègia visi­ble són els adver­ti­ments dels governs sobre pro­ba­bles atacs radi­cals en llocs con­cor­re­guts de les nos­tres ciu­tats. Europa no té exèrcits pode­ro­sos. Ni falta que fan. L'èxit de la UE s'ha produït per l'apli­cació del dret, la raó i la soli­da­ri­tat. No vull pen­sar en què pas­sa­ria si els estats euro­peus esti­gues­sin armats fins a les dents i fent política amb la força dels seus exèrcits. La fórmula de l'OTAN, amb totes les seves con­tra­dic­ci­ons, és l'única que pot per­me­tre l'acció armada, encara que les deci­si­ons polítiques es pre­nen prin­ci­pal­ment a Was­hing­ton.

Un altre repte a mitjà ter­mini és la pos­si­bi­li­tat que el Regne Unit deci­deixi aban­do­nar la Unió Euro­pea en un referèndum anun­ciat sense data pre­cisa pel pri­mer minis­tre, David Came­ron. Una sor­tida britànica plan­te­ja­ria el paper d'Escòcia, que no vol­dria pas que­dar fora d'Europa, i pot­ser seria una jus­ti­fi­cació inqüesti­o­na­ble per asso­lir la inde­pendència.

Grècia no és l'únic repte per a Europa ni els grecs són el pro­blema més impor­tant. En vista de totes aques­tes difi­cul­tats objec­ti­ves, Europa ha d'estar a prop dels ciu­ta­dans i donar res­pos­tes que afec­tin al menys pos­si­ble els interes­sos dels euro­peus. Amb més trans­parència, més democràcia i més soli­da­ri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia