Opinió

La columna

És nostra

Resulta que els grecs tenen diners meus. M'agra­da­ria saber exac­ta­ment quins grecs els tenen, els meus diners, perquè últi­ma­ment em costa d'arri­bar a fi de mes i m'ani­ria bé que me'ls tor­nes­sin, si fan el favor. Però no sé quin grec o grega em deu la pasta. No els puc tru­car, ni m'hi puc adreçar per cor­reu electrònic i, amb tota l'ama­bi­li­tat, dema­nar-los-els. He revi­sat el compte del banc i no, no hi ha cap trans­ferència a favor de cap grec. Però, com que ho estic sen­tint gai­rebé cada dia, en boca de polítics i ter­tu­li­ans espa­nyols indig­nats perquè els grecs tenen “els nos­tres diners” i, a sobre, ens fan el lleig de deci­dir què fer-ne en referèndum, des d'aquí faig una crida perquè, en cas que lle­gei­xin això, es posin en con­tacte amb mi i me'n facin arri­bar ni que sigui una part, que ara vindrà la fac­tura de la repa­ració del cotxe i ja tre­molo.

Sí que trobo trans­ferències de part de la nòmina en forma d'IRPF a favor de l'Estat espa­nyol. També les fac­tu­res de l'IVA, que van a parar allà mateix. A par­tir d'allà, perdo de vista els meus diners, que després rea­pa­rei­xen en forma de ter­tu­li­ans de tele­visió pública esta­tal pagada amb impos­tos de tot­hom en què posen a parir els grecs perquè volen deci­dir ells què fan amb el seu país. És molt curi­osa aquesta capa­ci­tat dels bit­llets i les mone­des de trans­for­mar-se en coses impre­vis­tes. Poses un bit­llet en un arma­riet de la hisenda esta­tal i es trans­forma en una auto­via al no-res, en un TAV sense viat­gers, en una casa reial poblada de deso­cu­pats o en un pre­si­dent bar­but que galleja davant dels grecs i els reclama els meus diners després d'haver estat sotmès ell mateix a un res­cat euro­peu i d'haver gover­nat un país moder­nit­zat durant dues dècades a cop de fons estruc­tu­rals euro­peus a fons per­dut. On són els meus diners?

Doncs, saben què? Els meus diners els els regalo, als grecs que els tin­guin. Que no patei­xin. Que ja pagaré el mecànic com pugui. Però m'agafo l'expressió: els meus diners. On van els meus diners? Segu­ra­ment, la pre­gunta encara la tindré al cap quan el 27-S votem unes ple­bis­citàries o un referèndum o el caram que ens dei­xin votar als cata­lans men­tre ens diuen inso­li­da­ris perquè volem deci­dir què fem amb els nos­tres diners, qui­nes auto­vies o trens neces­si­tem, quins reiets han de viure a càrrec nos­tre i, sobre­tot, quin és el preu de la nos­tra dig­ni­tat, que sem­pre han pen­sat que està en venda però que, per sort, encara és ben nos­tra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia