Opinió

Afededéu

Revolució

Les revo­lu­ci­ons no es pro­gra­men amb ante­lació. Ningú no pot saber quan arri­ben. Només la que afecta els homes en la qua­ran­tena, i ni tan sols aquesta es pot pre­dir per on petarà la cosa. L'Estat espa­nyol fa gai­rebé qua­ranta anys que està immers en una represa democràtica, i els cata­lans hem començat una revo­lució d'una força i con­sistència ines­pe­rada fins i tot per als que fa anys i panys que la pro­mo­uen i espe­ren i que els ha cos­tat pair que final­ment sigui algú tan poc revo­lu­ci­o­nari com Artur Mas el que hagi aca­bat tra­ient el tap que ha desem­bus­sat i donat via lliure a les aspi­ra­ci­ons repri­mi­des del que sem­bla ser –dei­xem que ho diguin els elec­tors d'aquí a unes set­ma­nes– una majo­ria de cata­lans.

Aquesta revo­lució tan pacífica i tan de classe mit­jana és d'apa­rença tan sub­til que des de l'Estat no s'han ado­nat del clima pre­re­vo­lu­ci­o­nari, ni tan sols quan el pre­si­dent Mon­ti­lla hi va anar a adver­tir-los de la des­a­fecció dels cata­lans. Men­tre que altres pobles escla­ten en ram­pells d'ira i en violències caòtiques, aquí, tan donats a la caseta i l'hor­tet i la botiga i al mal que no vol soroll, sim­ple­ment ens des­a­fec­tem, cosa que devia fer una mica de riure als orga­nis­mes de l'Estat, fins que a última hora han des­co­bert que no hi ha cosa més tenaç, deci­dida i resolta que un des­a­fec­tat a qui se li riuen dels des­a­fec­tes a la cara.

Ahir, en plena canícula esti­val,
men­tre els tele­notícies espa­nyols expo­sa­ven les advertències de divisió i
les pla­gues bíbli­ques que afec­ta­ran
els cata­lans si voten de forma equi­vo­cada, les plat­ges tenien el bullici fami­liar de sem­pre, les ter­ras­ses dels bars s'omplien de cli­en­tela fent ver­muts,
cafès, lli­mo­na­des i gintònics i con­ver­sant en idi­o­mes ben diver­sos, i les ciu­tats man­te­nien l'acti­vi­tat plàcida d'agost. A menys de dos mesos del
clímax d'una revo­lució que segons alguns sig­ni­fi­carà l'ober­tura del terra cap als abis­mes infer­nals, el clima que es viu als car­rers és el d'un país amb estu­di­ants de vacan­ces i ofi­ci­nis­tes de 8 a 3, amb la tran­quil·litat que tot es resu­mirà final­ment en acords al Par­la­ment, decrets d'aquells històrics, uns paràgrafs al DOGC, un nou horitzó lliure al davant, i que aquesta haurà estat la nos­tra revo­lució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.